Isabel Mach _617x412
Isabel Mach - Quim Pascual
29/07/2016 Entrevista
"Em sap molt greu no poder veure la Mola des de casa"
El desembre de l'any passat va celebrar els 80 anys a Can Juliana, la seva segona casa. Dona polifacètica: apassionada de la fotografia, la cuina, el col·leccionisme, participa en tot el que pot i es fa a Castellar del Vallès
Marina Antúnez
· Castellarenca de tota la vida?
Sí, vaig néixer a l'Hospital (OSB), que aleshores també era maternitat. Vivia al carrer Torras. Sóc la mitjana de tres germans. El Josep (el gran) fa dos anys que va morir. I la meva germana petita, la Maria Teresa, viu a Madrid. Quan ens vam casar amb el Vicenç vam viure un temps a Sabadell, però vam tornar i vam tenir els fills aquí.

· Ens parles una mica del Vicenç?
Es deia Vicenç Arús Ventura. Va néixer a Sabadell, però pràcticament va viure sempre a Castellar. Quan érem joves, ell m'esperava a la parada de la Vallesana quan jo tornava de Sabadell, on treballava com a sorgidora de peces. Jo tenia un veí que es deia Biel Tosques i era de la broma i deia al Vicenç: "Què, Vicenç, esperant la veïneta...?". Entre broma i broma, el Vicenç i jo vam començar a festejar i, al cap de 5 anys, ens vam casar. Al cap de dos més, va arribar la Isabel, i al cap d'un any, el Joan. Després, vaig tenir un embaràs ectòpic i em van haver d'operar. I ja no en van venir més.

· I com era, la vida en matrimoni?
Jo vaig deixar de treballar quan em vaig casar. Aleshores, això funcionava així...! Això no vol dir que el meu marit no respectés tot el que jo fes pel meu compte; amb ell, ens hem estimat i respectat sempre. Aleshores, el Vicenç treballava en el ram de la llana i anava molt a Igualada per fer seguiment de botigues de gènere de punt. Després, va treballar amb el soci Amado a la gasolinera que hi ha entrant a Sabadell. Vam viure un temps a la Via Massagué de Sabadell però vam tornar al cap de poc a Castellar, perquè la sogra estava delicada de salut i també vam viure amb el meu sogre, Joan Arús - el poeta -, que va viure fins als 92 anys.

· Com era, el Joan Arús Colomer que vas conèixer?
Era bona persona, tocava de peus a terra malgrat que diuen que els poetes viuen als núvols, i tenia el seu caràcter. Per posar-vos en antecedents, Joan Arús Colomer era fill de Vicenç Arús i Maria Colomer, la pubilla de Can Juliana. Van tenir dues filles més, l'una va embogir. En Joan Arús es va casar amb Teresa Ventura Avellaneda i van tenir tres fills: la Maria Teresa, la Montserrat i el Vicenç, el fill petit i el meu futur marit. La Maria Teresa es va casar amb un Sellent i van tenir tres fills, entre ells, el Joan Sellent Arús, que segurament també coneixeu, un dels traductors més prolífics i reconeguts de Catalunya, casat amb la doctora a l'hospital Taulí Roser Trallero.

· Què en recordes, del Castellar d'aleshores?
Castellar sempre ha estat molt lligat a Sabadell. Vallesana i, apa, cap a la ciutat. Però llavors aquí ens conexíem tots, això sí, i el poble no era tan gran... coneixíem tots els carrers de punta a punta. Ara s'ha fet molt gran i s'han fet obres noves. Em sap molt greu que ara, des de casa, ja no puc veure la Mola, com abans. Al lloc on hi havia les piscines, que també em sap molt greu que deixessin perdre, hi ha l'escola El Sol La Lluna. Tot i que a les reunions prèvies ens van dir als veïns que no ens taparia el paisatge, no ha estat així... és una llàstima.

· Quines són les teves aficions?
En primer lloc, la fotografia, que és la meva vida. Des que sóc vídua que m'hi he posat més intensament, però és una cosa que ve de lluny. A tot arreu he anat amb la càmera. Mira, la pantalla s'ha trencat i tot (me l'ensenya) però no puc passar sense! Una vegada, se'm va espatllar el polsador i a la botiga de fotos no me'l sabien arreglar. Me'n vaig comprar una altra. Per sort, el meu fill és molt manetes i me la va saber arreglar. Ara en tinc dues! L'altra forta afició és la cuina, sempre m'ha encantat. La meva sogra sabia cuinar molt bé i d'ella en vaig aprendre molt. A més, també hi va ajudar que el Vicenç era molt gourmet. La tercera afició és el col·leccionisme. Actualment, només de punts de llibre. En tinc moltíssims! Àlbums, caixes... tothom em porta punts de llibre, ja m'agradaria anar jo mateixa a buscar-los a Nova York! Hi va haver una època que també feia col·lecció de plaques de cava i capses de llumins. També col·laboro en entitats com l'AVAN i participo en moltes activitats del poble, com les tertúlies literàries, etc. I escriure m'encanta, és una vàlvula d'escapament, faig un diari.


Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Compromesa

Un defecte que no pots dominar?
Impulsiva

Una persona que admires?
El meu nebot Joan Sellent

Un lloc per fotografiar?
Aigüestortes

Quin plat t'agrada més?

La paella

Un color

Vermell

Un animal?
Gos

Un pintor?
Raimon Roca

Una pel·lícula?
'La vida és bella'

Un llibre?
'La catedral del mar' d'Ildefonso Falcones

Un viatge pendent?
Venècia

Comparteix
M'agrada
Comentaris