Els diables de l'ETC vesteixen tota una escenificació a la segona edició de la Triforca per a presentar tots els integrants de la colla
Dissabte, els diables de l'ETC van celebrar la segona edició de la Triforca, que marca l'inici de temporada dels diables, amb la llegenda escenificada del drac de Sant Llorenç, la Víbria, aprofitant que aquesta és la bèstia de foc de la colla. No es tractava d'un correfoc qualsevol, sinó de vestir-lo d'una teatrealització que engresqués petits i grans. La festa va començar a l'Era d'en Petasques on diversos actors i actrius feien de vilatans. Aquesta corrua de vilatans, acompanyats de la Víbria -això sí sense foc- i els integrants de l'exèrcit de la creu i el de la mitja lluna -en definitiva tots aquells que després intervindrien a l'espectacle de la plaça d'El Mirador- van anar baixant pels carrers del nucli antic. I, de fet, algunes cases per on passava la comitiva estaven decorades amb escuts i blasons gràcies a la tasca de l'associació del Casc Antic que havia fomentat dies abans la decoració de portes i balcons per rebre la cercavila.
Un cop a la plaça, començava la narració de la història de la Víbria, estructurada en vuit actes. Pep Martí anava introduint cada passatge. La història comença narrant un enfrontament entre els exèrcits de la mitja lluna i la creu, que a la Triforca són interpretats per dos conjunts de tabals.
Un dels primers actes de la Triforca, l'enfrontament entre els exèrcits de la creu i de la mitja lluna. || Q.PASCUAL
La llegenda diu que l'exèrcit de la mitja lluna, "assedegat de venjança pel mal tracte rebut, dugueren de les terres del Sud on van ser expulsats un ou gros com una rosa d'un carro", explicava Martí. L'exèrcit de la mitja lluna va custodiar l'ou a la cova de Santa Agnès "fins que un dia va sortir el monstre". El relat va permetre veure a la plaça com hi arribava un ou amb un interior il·luminat de verd, sens dubte l'embrió de qui serà després la Víbria. Això va permetre als diables de l'ETC lluir una petita víbria i també fer aparèixer les espurnes.
La petita Víbria durant la Triforca. || Q.PASCUAL
Les espurnes del diables de l'ETC també van tenir el seu protagonisme durant el relat de la llegenda de la Víbria. || Q. PASCUAL
La història segueix amb la transformació de la petita Víbria amb l'actual Víbria. Com que ja no tenia prou aliments a la cova, la Víbria es va posar a cercar l'aliment per les terres de l'entorn de Sant Llorenç del Munt, El vilatans de Matadepera, Sant Llorenç Savall o Castellar estaven atemorides per la presència del terrible drac que acabava amb els seus ramats, malmetia les collites i matava persones. A l'escenificació que es va fer dissabte, es va poder veure una escena entre la Víbria ja espurnejant foc amb els vilatans i l'esclat de foc -potser un dels instants més atractius de la història- sota la pèrgola de la plaça d'El Mirador. L'organització va advertir que, almenys en tres ocasions, el públic assistent podia entrar a plaça i que cada moment seria indicat per tres músics que farien sonar tres corns. En el moment d'encesa de la cortina de foc a la pèrgola de la plaça d'El Mirador, va haver-hi una certa comunió entre diables i públic.
L'enfrontament entre la Víbria i els vilatans a la plaça d'El Mirador. || Q. PASCUAL
Diables i famílies sota la cortina de foc a la pèrgola de la plaça d'El Mirador. || Q. PASCUAL
La llegenda continua amb la petició d'ajuda al comte Guifré el Pelós, que va decidir que el seu gran cavaller Spes anés cap a Sant Llorenç a liquidar la bèstia que atemoria la zona, acompanyat per un escamot d'altres cavallers. Spes -interpretat per un xanquer- va arribar al lloc on la bèstia es trobava, va ser derrotat. Aleshores, Guifré va decidir enfrontar-se tot sol a la bèstia que va ferir-la de mort al ventre amb la seva llança.
La lluita final contra la Víbria. || Q.PASCUAL
La llegenda explica que la fera intenta volar cap a al Puig de la Creu, encara que finalment cau l Sot d'en Goleres. Els cavallers del comte van anar a buscar el seu cos per, un cop desbudellat i omplert de palla, passejar-la en mig de festa grossa per tots els pobles de Catalunya. Així els vilatans podien comprovar que la Víbria ja no els torneria a fer mal mai més. Aquest va ser l'instant final de l'espectacle, espectadors, actors i diables units en una dansa davant d'una Víbria sense foc i envoltada de palla.
