04/10/2024 06:42
Jordi Rius
Es va començar a interessar pel món del ‘coaching’ fa relativament poc. Infermera de professió, es va adonar que no hi havia prou de cuidar el pacient i la família i que calia escoltar-los
· A la teva feina vas veure que hi havia molta necessitat de parlar.
Sí, i que hi ha molta vulnerabilitat de les famílies. Els nens epilèptics que tracto tenen molt de mal i deteriorament cognitiu. Hi ha un xoc amb les famílies que porten com poden el cas del seu fill. Estic al torn de nit, tot és més pausat. Quan hi ha una crisi i atenc el nen i aquest es recupera, aquí és on afloren les...
27/09/2024 06:42
Marina Antúnez
Té 36 anys i és la incorporació més jove del Grup de la Pedra Seca del CEC. S’hi va afegir ara fa tres anys i reconeix que, si pot, en vol ser el relleu. Professionalment, treballa com a fisioterapeuta
· Quan comença l’aventura amb la pedra seca?
Tot comença a l’adolescència. M’agradava molt anar al bosc i a l’entorn de Castellar. A mesura que van passar els anys, hi vaig anar descobrint fonts i l’entorn. Cada vegada em va interessar més buscar corriols, llocs més feréstecs, i vaig començar a trobar barraques de pedra seca. Les veia i pensava: “Això no és...
19/09/2024 17:56
Jaume Clapés Solé
Va estudiar genètica, però des de sempre li havia cridat l’atenció el món de l’hostaleria. Després de formar-se, va estar una temporada fent sala fins que es va decidir per la cuina, concretament la partida de calents.
· Quan neix l’interès per la cuina?
Doncs va néixer bastant tard. Pensa que jo vaig entrar a la universitat, i fins que no la vaig acabar no vaig decidir posar-me a estudiar cuina. Vaig fer genètica. Al batxillerat em semblava molt interessant tot el que estava relacionat amb la biologia. Un parell d’anys abans d’acabar-la, ja m’ho vaig començar a plantejar. A més, feia anys que treballava...
13/09/2024 08:02
Marina Antúnez
Fotògraf per vocació, ha estat professor de fotografia i vídeo a la UOC durant 22 anys, i forma part de nombroses agrupacions de fotografia. Per tercera vegada, és Premi d’Honor del 46è Trofeu Joan Riera del CEC
· Quan t’aficiones a la fotografia?
La meva afició es remunta als anys 70, vinc de l’època analògica. A partir del 1985 començo a entrar en contacte amb agrupacions fotogràfiques i a participar en concursos. Fa uns 36 anys que soc soci d’AFOCER (Agrupació Foto-Cine-Cerdanyola-Ripollet) i en fa cinc que soc a AFOTMIR (Agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixac). I també a...
06/09/2024 08:53
Jaume Clapés Solé
Des de petita cultiva la inquietud per la il·lustració i la fotografia i, després de formar-se en disseny gràfic, ha continuat endinsant-se en aquests mons i en la comunicació. Tot el que fa ho travessa l’activisme LGBT.
· Et consideres una artista multidisciplinària?
Sí, cent per cent. Faig il·lustració i fotografia, també faig un pòdcast, Sota Taules, és a dir comunicació. I activisme, soc una de les impulsores del Col·lectiu Aspàsia.
· Creus que l’activisme travessa tots aquests àmbits?
Sí, crec que sí. Sempre hi ha una part de fer coses...
30/08/2024 07:13
Cristina Domene
Tot i que de formació és interiorista, comparteix la seva passió pel patchwork en un taller de l’Escola Nocturna des de fa més de 20 anys. Assegura que la fa feliç l’intercanvi tan positiu que es fa dins de la classe
· Des de quan ets la conductora del taller de patchwork de l’Escola Nocturna?
Fa 20 anys. Vaig començar l’any 2004. A casa, des de ben petita veia la mare fent labors i a mi m’encantava. I després a les monges, quan anava a escola. Sempre m’ha agradat molt fer-ne i no ho he deixat mai. Però la meva iniciació al patchwork va ser cap a l’any 2000, quan les meves filles eren petites. Llavors vaig...
26/07/2024 09:05
Marina Antúnez
La música l’ha acompanyat sempre, des que als deu anys ja li van posar una guitarra a la mà. S’ha dedicat a la geografia perquè volia saber com funciona el món. Fa poc va oferir un concert a L’Alcavot Espai Cultural
· Quan agafes un instrument per primera vegada?
El meu pare em va donar la guitarra que li havia donat la meva àvia, que encara tinc i és amb la que composo. A mi ja m’agradava la música, tocava la flauta, i els pares em van apuntar a Torre Balada. Vaig fer classes amb Carme Vinaixa, que em va donar les bases, i vaig estudiar solfeig i harmonia fins al grau elemental. Em vaig examinar a Sabadell i crec que vaig ser el...
19/07/2024 08:20
Marina Antúnez
Mestra d’educació infantil i especialista en psicomotricitat terapèutica, que reconeix que li va obrir un món. Al centre Kairós Psicomotriu, compartit amb la seva filla, es dedica a ajudar
· Ets mestra d’educació infantil
He estat mestra fins que em vaig jubilar, ara fa vuit anys. A partir de les necessitats que veia dels infants i a les quals no sabia donar resposta, em vaig anar formant en psicomotricitat i he fet fins a cinc màsters. Soc una persona inquieta i molt exigent.
· En quin àmbit et vas formar?
Primer, vaig fer un màster de comunicació enfocada a l’educació,...
12/07/2024 06:43
Jordi Rius
Ha passat tota la vida dedicant-se al món del tèxtil, uns 45 anys. A part de les caminades matinals que fa cada dia, passa molt temps al garatge de casa seva arreglant coses. Ha creat un teler en miniatura que ensenya a les visites
· Tota una vida envoltat de telers.
Sí. Fent-los treballar i de portar-los, és a dir, fer-ne el manteniment i teixir. Amb Artur Padrós, que era el teòric de Can Llonch i Sala, vaig portar quatre telers i m’hi vaig estar 25 anys. De fet, vaig fer tot el mostrari de l’empresa. L’empresa va plegar i em van dir si volia quedar-me amb els telers. Vam començar a fer números, teníem certa...
05/07/2024 06:41
Cristina Domene
Després de 32 anys treballant al CAP de Castellar, la Plàcida es jubila i té sentiments oposats. S’adona que deixa per sempre la vida laboral però té ganes de gaudir aquesta etapa juntament amb el seu marit, que també es jubila
· Com va començar tot? Vas estudiar treball social per vocació?
Jo vaig arribar a Terrassa amb 10 anys. Vinc d’un poble de muntanya molt petit de la província de Guadalajara que es diu Piqueras. Sempre he tingut una sensibilitat especial, potser pel fet de deixar la terra, tot i que em sento més d’aquí que d’allà, però m’imagino que això és el que a l’adolescència...
