Ray Serra: "Des del primer moment, l’aigua dolça em va enganxar molt"

· Quan va començar la teva relació amb l’aigua?
Jo sempre m’he dedicat a l’esport. De jove, competia en gimnàstica artística femenina. Feia gimnàstica rítmica al gimnàs municipal, on ara hi ha la biblioteca, i teníem Pere Borrell i Fina Soto, d’entrenadors. Però com tota estudiant, als estius, em vaig buscar una feineta. I com que m’agradava l’esport vaig optar per començar a la piscina d’estiu que hi havia on ara hi ha l’Escola Sol i Lluna i el pavelló Dani Pedrosa. M’hi vaig passar 10 o 11 anys, en aquella piscina. Amb 18 anys també vaig estar una temporada al Club Natació Sabadell. Des del primer moment, l’aigua dolça em va enganxar molt, més que el terra, que és l’esport que havia practicat fins aleshores. I vaig triar aquest camí.

· Què va passar, amb aquesta primera piscina?
Es va morir per ella mateixa perquè no hi havia manteniment, era ben bé per als dos mesos d’estiu i no hi havia lucre. La recordem idíl·lica però tenia barreres arquitectòniques importants i, sobretot, moltes escales. I l’aigua era molt freda!

· Quines altres feines havies fet?
Havia estat educadora física a l’escola Sant Esteve, i també a Sant Llorenç, a La Vall Xica, una escola de protecció de menors. També estava al centre de recuperació de Castellar. Fins que va sortir l’oportunitat d’entrar a la piscina, ara ja fa 32 anys. 

· Quin ha estat el teu recorregut professional a la piscina?
Vaig entrar de monitora de natació a UBAE l’any 1992 i m’hi vaig estar 8 anys. Després, vaig passar a Sant Cugat perquè es va obrir una instal·lació nova d’UBAE Eurofitness, allà. L’any 2009-2010 em van traslladar altre cop a Castellar. I estant aquí, l’Ajuntament va decidir tallar la concessió a UBAE perquè no hi havia manteniment efectiu, es limitaven a explotar la instal·lació. Els treballadors vam ser subrogats i qui va guanyar el concurs va ser SIGE 2005 S.L. Vam continuar amb ells, jo, com a coordinadora general. Ja fa més de 20 anys que faig gestió, però també de monitora de piscina.

· Què ha estat el més gratificant, per a tu, en tots aquests anys?
El tracte amb el client. La gent sempre et dona el que té de bo, perquè l’aigua té una part lúdica i ve supercontenta. Sempre tens la bonhomia de la gent, l’estima i la proximitat. I la gestió també m’ha agradat molt.

· Guardes algunes anècdotes?
Més que anècdotes, records. Tens la satisfacció que et comporta quan un nen a l’aigua aprèn a nedar i recordo un cop que, a una dona, amagant el cap i bufant, li va caure la dentadura postissa. D’altra banda, vam tenir un ofegat que no va fer aigua al pulmó i va quedar al cul de la piscina, però el vam treure i el vam poder recuperar, o un senyor de 80 anys que venia cada matí i un dia ja no va venir més, o una dona que va tenir un ictus, la vam treure i l’ambulància se la va endur i ja no va tornar...

· Hi ha hagut canvis en l’ús de la instal·lació, durant aquests anys?
Sí, quan va obrir l’any 1992 era una piscina coberta i res més, adaptada amb vestidors. Més tard, van entrar els aeròbics i la sala de fitnes i faltaven espais. Al cap de 5 anys UBAE va construir un espai, entre el Pavelló Puigverd i la piscina, però no era suficient. Quan va entrar SIGE ja va fer una obra nova, es va habilitar una supersala de fitnes.A nivell municipal les càrregues econòmiques i de personal no funcionen gaire. Les gestions dels equipaments de SIGE són independents. N’hi ha a Polinyà i a Badalona. Tenim un director comú, Quico Cano, però la coordinació de cada centre és independent. M’ha encantat, la meva feina. 

· I ara arriba la jubilació, quins plans tens?
Ara gaudiré de la piscina com a client. M’agrada molt l’aigua i penso anar-hi, evidentment. I també em dedicaré més a mi mateixa. A més, tinc un hortet, gallines, un net, el càmping a Pineda, Sant Pol de Mar –on  tinc família–, la mare amb 92 anys... Venen uns anys de poques obligacions. No sento tristesa, sinó satisfacció. La jubilació està muntada així i jo ja he acabat la meva hipoteca laboral. I a SIGE ja s’ha fet bé, hi ha relleu i hem repartit les tasques. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Perseverant
Un defecte que no pots dominar?
La tossuderia
Una persona que admires?
El pare (quan era viu) i ara la mare
La teva paraula preferida?
T’estimo
Quin plat t’agrada més?
Els peus de porc
Un indret?
El Maresme o la Costa Brava
Un llibre?
‘El violí de la llibertat’, de Canòlich Prats
Un músic?
Lluís Llach, Dausà, Dire Straits, l’òpera...
Una sèrie?
‘Cómo defender a un asesino’
Un racó de Castellar?
El Parany del Boter
Un desig?
Arribar a l’edat de la mare i gaudir de la vida