Rat Basterretxea: "Ja no m’agrada dir ‘inclusiva’, sinó una societat de tots"

· Com neix l’entitat Suma?
Neix a finals del 2018. És una mica una revolució des de les escoles en veure que s’aprova un decret d’inclusió i que no s’estava complint. Els nens estaven a les aules, però no podien ser atesos. Dues mares del Joan Blanquer, la Mònica i jo, vam preguntar si també passava a altres escoles i vam descobrir que no només passava a Castellar sinó també a la resta de Catalunya. S’ha aprovat un decret d’inclusió molt ambiciós, on hi ha un canvi de consciència i de mirada molt gran, però ni s’estan aportant els recursos ni les persones que l’estan dirigint saben cap a on van. A partir d’aquí ens vam començar a organitzar i vam crear Suma perquè els infants de Castellar poguessin ser atesos a les aules. Vam fer recaptacions per aconseguir-ho. 

· Com està el tema, ara?
El tema de les aules no està resolt. Hem aconseguit que l’Ajuntament posi recursos i hi hagi més mans per atendre els nens. També hem evolucionat nosaltres mateixos en promoure el canvi de mirada: que cadascú, sigui com sigui, es pugui desenvolupar tal com és. És un camí que s’està fent i anem aprenent dels nostres errors. Si comencem des de l’escola, entenent que tots els infants, siguin com siguin, es puguin desenvolupar i créixer tal com són, creiem que la societat el dia de demà serà molt més inclusiva. Jo que tinc el Pau, que necessita uns suports especials, sento dir que ‘l’incloem’. I per què ell ha de ser inclòs?

· I com va ser el diagnòstic del Pau?
L’inici, el moment que t’adones que el teu fill necessita uns suports, és un moment molt dolorós. En aquell moment, fa 10 anys, quan encara no havia viscut l’experiència, volia que el meu fill fos normal. Ara penso totalment diferent. Hi ha un procés d’acceptació molt gran, per tot el que t’han d’ajudar. I crec que hi ha un problema en el sistema sanitari, no contempla l’emoció. Llavors, com pots ajudar el teu fill si no estàs bé, si vols que sigui diferent. Vaig fer un treball molt important d’acceptació, una acceptació és de cor i d’estómac, no de boca. En aquell moment comences a gaudir del teu fill. És una part imprescindible. 

· Com va ser a l’escola?
 A l’Escola Joan Blanquer, que per a mi és el bressol de la inclusió i la diversitat perquè l’estimen i perquè la cuiden cada dia, el Pau va estar sempre molt ben atès. Però feien molt més del que els tocava i és una excepció, hi ha un problema global de tot Catalunya.

· Va ser un procés dolorós?
És un procés dolorós quan l’estàs vivint, però a posteriori per a mi és un procés superbonic. No només has de treballar l’acceptació sinó la culpa. Moltes vegades m’he plantejat, al llarg dels anys, com es devia sentir el meu fill quan veia que la seva mare volia que fos diferent. Ell també va haver d’acceptar que jo necessitava temps. Perquè quan veus que la teva mare està intentat amb teràpies i coses que siguis diferent de com ets, ha de ser molt dur. Acaba sent un camí dels dos, ara sabem qui som cada un i ens estimem tal com som. La sensació quan van diagnosticar el Pau era com un punyal clavat al mig del pit. En el moment que fas tot el treball, que són anys, i estàs tranquil·la amb qui ets i amb qui és ell, passes a tenir una sensació de llibertat i d’expansió brutal. Estic molt agraïda a tot el camí que hem fet, si tornés a passar, voldria tornar a passar pel mateix. Perquè el creixement personal que he fet al costat del Pau no l’hauria fet, segur. I m’agrada molt més la persona que soc ara. 

· Suma ha arrelat al poble?
Sento que Suma és Castellar. Tothom hi col·labora d’alguna manera, fins i tot qui la critica. Hi som la gent del dia a dia i  voluntaris  de tota mena, i hi ha la persona que ve a participar.  Per a mi tots tenen el mateix valor. Són part de Suma. 

· Com veus el futur de l’entitat?
Veig el futur de l’entitat molt gran. Hem creat el passatge dels sentits, una activitat sensorial, immersiva universal, hi han passat 3.000 infants i no hem hagut de fer-hi cap adaptació per a ningú. Tothom hi ha passat i l’ha viscut com l’ha viscut. Ens estan trucant d’ajuntaments de tot Catalunya perquè els la portem. Per a mi, això sí que són canvis reals. Portes aquesta activitat que segur que farà que demà obrin la mirada. Els canvis a petita escala faran que puguem anar girant cap a una societat,  ja no m’agrada dir inclusiva, sinó una societat de tots. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Lleial
Un defecte que no pots dominar?
Implicar-me en tot
Una persona que admires?
La Montse Fabà
Les teves paraules preferides?
‘Tinc una idea’
Quin plat t’agrada més?
Filet al pebre
Un indret?
Argentina
Un llibre?
‘El monjo que es va vendre el Ferrari’ 
Un grup de música?
Queen
Una sèrie?
‘Normal people’
Un racó de Castellar?
El pati de Maria Pujol
Un desig?
Viure el que em toqui viure el millor possible