Josep Rull és, segurament, un dels polítics més carismàtics de l’actualitat. El seu caràcter afable, serè i discret embolcalla una personalitat ferma i fidel a les seves conviccions. Coneix bé Castellar, són innumerables els cops que ha passejat pels nostres carrers, ens va voler acompanyar a la presentació de la nostra candidatura municipal i la setmana passada tornava a visitar la vila presentant el seu llibre. A més, representa com pocs el que hem viscut en la política catalana de l’última dècada.
Com a home de partit ha estat sempre una passa més enllà. La seva darrera brillant etapa, com a conseller i defensor de la sobirania del país, es va trencar quan des de Madrid es va escapçar el nostre govern. L’equip va optar per la salvaguarda del president i la continuïtat del projecte en la distància. Només així s’ha pogut arribar on som. D’altres, com en Josep, van patir el que havia de venir, Madrid necessitava jutjar, empresonar i alliçonar.
Ell ho ha explicat, sense embuts, s’ha de saber. Els mals tràngols no venien dels aleshores companys reclusos (cap d’ells per causes relacionades amb la política), ni d’alguns dels agents que el portaven voltant de presó en presó, sinó dels membres fidels a l’aparell estatal que, amb molt més odi que professionalitat, li anunciaven temps molt durs.Aquest llarg periple que Rull ha omplert com ningú de cor, dignitat, valentia i poesia, tancava el cercle aquest dissabte passat amb la seva tornada a la política, quan Puigdemont el presentava com a número 3 de la seva llista.
És la imatge viva del “tossudament alçats”. La d’un grup de persones escollides democràticament com a govern d’un poble que defensa les seves idees, és destituïda, empresonada, inhabilitada, però que no perd l’ànim de tornar a la contesa democràtica per defensar un cop més el que creu que és el millor per al seu país.
Rull representa els temps que no hem d’oblidar de cap manera, de les manifestacions, els llaços grocs, els cants per la llibertat dels presos polítics, però alhora l’arribada del temps d’il·lusió i esperança, l’esperit de, malgrat tot el que es pot patir, seguir, tornar en la defensa dels ideals, amb experiència política, donant la cara, afrontar unes eleccions, creient en la voluntat del poble. Amb convenciment i fermesa. Així és Catalunya.
