Una parella castellarenca i les seves filles es van quedar sense viatge de tornada des de Tailàndia a causa de la guerra
Viatjar per vacances és un plaer, tot i que en alguna ocasió pot ser un malson. És el que li ha passat a la família Sánchez-Ciclet, que no va poder preveure l’esclat de la guerra entre l’Iran, Israel i els Estats Units. El col·lapse produït per l’inici del conflicte ha afectat moltes facetes de la vida diària, com l’augment dels preus de l’energia o el tancament de l’espai aeri. La Marion i el Rubèn van decidir sortir de vacances, com fan cada any, durant el període vacacional francès, d’on prové la Marion, per tornar per tercera vegada a conèixer Tailàndia. Amb tot tancat i ben lligat, poc es podien imaginar els problemes que tindrien per poder tornar a casa.
El dia 20 de febrer van arribar per passar dues setmanes i vuit dies després es va tancar l’espai aeri. Els vols de les companyies dels Emirats Àrabs fan escala en aquests països, on no hi havia manera possible d’aterrar. “Estàvem sense internet al mòbil i només vèiem les notícies quan trobàvem wifi. El dia 28, després de diversos dies allà ens vam adonar del tancament de l’espai aeri”, explica Rubèn. “Al principi no saps ben bé què passa i no desconfies del tot. Saps que ha passat alguna cosa, però no teníem informació del tot correcta”. A més, segons la planificació del viatge, després de voltar per diversos indrets van marxar uns dies al parc natural de Khao Sok, on van estar completament desconnectats sense 5G ni wifi durant dos dies. A la tornada, els seus mòbils estaven plens “de missatges de familiars i amics preocupats pel seu estat” i en aquell moment “ens vam adonar de la gravetat i que potser tindríem un problema per sortir d’allà”.
El viatge el van contractar amb una agència, però els vols els van fer directament amb la companyia Etihad. “La companyia no ens va dir res fins al moment de la cancel·lació i no teníem cap mena de notícies de quan podríem tornar”, remarca Sánchez. “Després d’hores d’espera en un xat de la companyia, ens van proposar un vol per al 18, quan havíem de tornar el 6 i sense cap garantia que no fos cancel·lat també. No va haver-hi cap més manera de parlar amb ells”. Des de llavors, va ser el caos total: van haver de buscar un nou hotel, desplaçant-se fins a la ciutat de Krabi, per posteriorment fer-ho a Phuket i posteriorment a Bangkok. Van decidir buscar-se la vida i anar a aquesta última ciutat, perquè és des d’on “surten més vols cap a la Xina, des d’on podíem fer escala fins a Barcelona”. Però les companyies també estan fent l’agost i bitllets assequibles veien apujar els preus en qüestió d’hores i minuts. Després de dies connectat al mòbil des de les 3.30 del matí, “vaig aconseguir quatre bitllets amb escala a Shenzen abans d’arribar a Pequín i volar a Barcelona, a un preu de 6.000 € els quatre bitllets. Unes hores després el preu era de 20.000”.
“És una sensació estranya, ja que estàs de vacances i no estàs a gust, tens un estat de nervis constant fins a trobar la manera de tornar”, remarca. “La família i els amics han estat molt propers i ens han ajudat tot el que han pogut. És l’única part bona de la història”, conclou. Després d’un dia d’escala a la Xina, un mes després d’haver arribat al seu destí vacacional van poder tornar a casa, sans i estalvis.
