La situació geopolítica del món, després de l’establiment del nou ordre mundial arran de la II Guerra Mundial, amb ordre internacional, multilateralitat, institucions internacionals i normes fonamentades en la democràcia i la cooperació internacional en tots els àmbits de la interrelació entre estats, ara ha fet un canvi disruptiu amb el segon mandat d’aquest personatge populista, imperialista i poc democràtic que és el president actual dels EUA, el Sr. Trump.
Aquest canvi s’ha anat gestant al llarg del temps, amb el deteriorament continuat dels valors democràtics de les institucions internacionals i les seves decisions, emparades per la imposició supremacista, en organismes cabdals com l’ONU, dels països més poderosos i amb esperit més imperialista com Rússia, els EUA primer i la Xina a continuació.
Les evidències i denúncies d’aquest deteriorament són molt diversesi de tots els sectors de la societat. Per posar context, en donaré alguns exemples:
- Les darreres declaracions de la presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen, posant en dubte les bases fundacionals de la UE, en l’actual context de confrontació mundial, amb correcció posterior i, en contrast, la reafirmació per part del president del Consell Europeu, el Sr. Antonio Costa, dels valors vàlids i fonamentals per al futur immediat.
- Les declaracions, en una entrevista de La Vanguardia, a l’historiador suec Johan Norberg, el 8 de març del 2026 que diu: “Estem assistint al declivi de l’ordre lliberal mundial”.
- Les declaracions, en una entrevista al programa 24 hores de TV1 el 12 de març del 2026,del Sr. Josep Borrell, exresponsable d’exteriors de la UE, que diu “Cal refundar la UE” per adaptar-se a aquest nou ordre mundial.
- La darrera ocurrència d’aquest personatge pervers i narcisista, el Sr. Trump, que, instigat i acompanyat pel seu amic, el Sr. Netanyahu, ha provocat una guerra amb l’Iran, de forma unilateral, fora de la legalitat internacional, que afecta a tot el món i amb conseqüències del tot imprevisibles i efectes terribles per les persones i l’economia mundial.
Tot plegat és conseqüència directa de la deixadesa de funcions i compromís democràtic de les institucions públiques nacionals i internacionals del món occidental, que durant aquest període de benestar i de desenvolupament en tots els àmbits no hem sabut preservar els fonaments democràtics del sistema.
En vista d’aquest panorama desolador i disruptiu, només és possible una actitud ferma i en positiu per revertir els efectes i aprofundir i millorar les nostres democràcies: diàleg, col·laboració, acords, multilateralitat, pacte i tot això dintre de les regles democràtiques, és tan senzill de dir però tan difícil d’executar.
Per revertir la situació no cal fer invents, tot ja està provat abans, solament cal voluntat i fermesa en l’acció:
- Refundar la UE, amb més democràcia interna efectiva, i que els estats membres assumeixin una democràcia pròpia veritable i efectiva, i els valors fundacionals, irrenunciables, de la UE.
- Aprofundir amb més integració conjunta dels estats membres amb la part financera, fiscal, judicial i defensa, per assolir una veu única i comuna davant la resta del món, això vol dir menys nacionalisme i més comunitat compartida.
Ha arribat el moment decisiu d’Europa per dissenyar cap on volem anar junts, amb quina forma d’integració dels estats i amb quin nivell d’implicació per assolir l’objectiu comú d’una Europa més unida, forta i amb veu pròpia en el món, a la fi decidim els europeus.
