El 8M manifestem la falta d’equitat o de paritat d’homes i dones en la vida laboral i domèstica. Però tot l’any ho hem d’assenyalar a fi que es vagi corregint. També en el món sardanístic resulta evident la diferència. Parlem de la dona en la cobla, encara que només sigui una pinzellada.
Sembla, però no està confirmat, que la primera dona tocant la tenora, segons Jaume Ayats i Jaume Nonell, va ser Marta Rigau i Poch de Torroella de Montgrí, filla del conegut Joan Rigau, fundador de la cobla-orquestra Els Barretons. El seu germà Pere Rigau va ser un destacat flabiolaire amb menys de dotze anys. Joan Rigau va refundar l’any 1884 la Nova Barratons en discrepar amb el seu fill precisament perquè volia donar nous aires a la cobla fent tocar la tenora a la seva filla Marta, un fet que els va donar força renom en tot l’Empordà. El fill després va fundar Els Montgrins. Marta Rigau va tocar tan sols uns mesos perquè el 1885, en complir 20 anys, es va casar i ja no va tocar mai més la tenora en públic.
Fins al 1981 no s’incorpora una dona a tocar fix l’instrument de la tenora a la cobla Bages, fora de l’Empordà, de nom Maria Antònia Pujol que va aconseguir la tenora per Ricard Viladesau, que no l’hi volia donar perquè deia que aquest instrument no era per a una dona. Finalment, la cobla Bages, per falta de tenorista, en una ballada que havia de fer a Olesa de Montserrat el 1981, va incorporar Pujol, que ja no ho va deixar. L’any 2014 en una conferència explicava el que li van dir les dues dones tenores actuals, de la cobla Vila d’Olesa, Teresa Campos i Anna Costal: “És que et vèiem tocar i volíem tocar amb tu”.
