Fa un parell de setmanes, el regidor Pepe Leiva va publicar a L’Actual un article d’opinió sota el títol “Tenir cura dels carrers, tenir cura de la vila”.
Com a regidora, però també com a veïna de Sant Feliu del Racó, vaig llegir aquell article amb una barreja d’estupefacció i indignació.
Després de dinou anys de govern ininterromput del Partit Socialista a Castellar del Vallès, sorprèn que ara es presenti com una “marca de la casa” tenir cura dels carrers. Sobretot quan, durant gairebé dues dècades, els nuclis disseminats i els nuclis agregats han patit una manca evident d’inversió, de manteniment i de planificació.
No parlem només d’asfalt o de voreres. Parlem de clavegueram, d’enllumenat, d’accessibilitat, de mobilitat, d’infraestructures, d’espais públics i de serveis bàsics. Parlem, en definitiva, de problemes estructurals coneguts i reiteradament denunciats pels veïns i veïnes, que no s’han abordat mai amb la prioritat que mereixen.
Aquesta no és una opinió personal. És una realitat fàcilment comprovable per qualsevol persona que passegi uns minuts per Sant Feliu del Racó, El Balcó o qualsevol altra urbanització del municipi.
Dit això, em trec el barret davant de totes les persones que he conegut gràcies a la voluntat de posar al centre aquestes zones oblidades. Per la feina feta, per la persistència, per la constància. Algunes fa més de deu anys que han emprès la lluita veïnal. En un moment en què sovint sembla que la implicació col·lectiva s’afebleix, vosaltres demostreu que la mobilització i el compromís continuen ben vius. Teniu tota la meva admiració. No defalliu.
Des d’Esquerra Republicana de Castellar vam assumir un compromís clar: posar les urbanitzacions i els nuclis disseminats al centre del debat polític local. I això és el que estem fent.
El febrer del 2025 vam portar al ple una moció per millorar la seguretat viària i l’accessibilitat a Sant Feliu del Racó, que incloïa la proposta d’un estudi específic per a la zona. El PSC hi va votar en contra i Junts es va abstenir. Aquella era una oportunitat per començar a treballar amb rigor i planificació, però es va deixar passar.
Tant PSC com Junts van justificar el seu posicionament afirmat que l’Ajuntament ja disposava d’estudis que recollien les mancances i que, per tant, fer-ne un estudi específic era innecessari. La realitat és que, avui dia, continuem sense conèixer cap estudi concret sobre Sant Feliu, El Balcó o qualsevol altre nucli o urbanització. Sabeu què recull el Pla de Mobilitat? Que “a les urbanitzacions a vegades ni existeixen trams de vorera”. Si al PSC i Junts els sembla que una afirmació com aquesta és suficient per sostenir que l’Ajuntament ja disposa d’un estudi específic, el nivell d’exigència és, com a mínim, preocupant.
El 31 de març tornarem a portar al ple una nova iniciativa: la moció per a un estudi tècnic i Pla d’Actuació Municipal per a la millora d’El Balcó de Sant Llorenç, amb la voluntat de continuar posant sobre la taula les mancances estructurals que pateixen els nuclis disseminats i la necessitat d’actuar amb criteri, planificació i visió de conjunt. Veurem si, aquesta vegada, hi ha voluntat real d’afrontar el problema.
Ara, quan queda un any per a les eleccions municipals, apareixen sobtadament 1,35 milions d’euros en romanents per actuar a les urbanitzacions. Uns romanents que no són nous, perquè han existit any rere any. El que canvia no és la disponibilitat de recursos, sinó la voluntat política de prioritzar certes actuacions.
El problema no és només l’anunci, sinó el relat que l’acompanya: es vol presentar com a continuïtat i compromís allò que arriba tard, després d’anys d’inacció en aspectes essencials.
Els veïns i veïnes continuen sense saber com es faran aquestes actuacions ni si serviran per abordar els problemes de fons. Perquè la qüestió no és només asfaltar carrers. La qüestió és si es revisarà també el clavegueram, si s’afrontaran les deficiències de drenatge, si es resoldrà l’estat del cablejat i si es treballarà, d’una vegada, amb criteri i visió de futur.
Això és el que passa quan es governa a base de pedaços i no de planificació. Quan es reacciona tard, només quan la pressió veïnal ja és massa evident o s’acosten eleccions.
Castellar del Vallès necessita una mirada integral i justa, que inclogui totes les zones i els nuclis que en formen part. No actuacions puntuals dictades per la urgència o el calendari polític, sinó una planificació real a llarg termini.
Perquè així és com es construeix un municipi millor. No amb pegats per callar boques.
