José Urban i Marta Gros: "Moltes vegades, la perruqueria és la teràpia de les famílies"
Van decidir obrir la perruqueria després de canviar de residència de Sabadell a Castellar del Vallès fa 25 anys. Durant aquest temps, reconeixen haver aconseguit una clientela fidel que han aconseguit amb molta dedicació
· Què us va portar fa 25 anys a obrir el negoci?
José Urban (JU): Vam venir a viure a Castellar i seguíem treballant a Sabadell tots dos per separat. En venir a Castellar a viure, vam pensar de fer alguna cosa al poble. Teníem clients a Sabadell que eren de Castellar. N’hi havia tres. Ens van animar a obrir, tot i que era complicat perquè hi havia dues o tres perruqueries de referència. Vam buscar un local, tots dos vam començar a poc a poc amb tres cadires. Vèiem que passava la gent amb els cabells tallats i no entraven. El primer dia va entrar una persona quan faltaven deu minuts per tancar. Ens va preguntar si podia entrar i li vam dir: “Ostres i tant que sí!”. L’endemà van venir dos clients més, tres més l’altre... No tancàvem al migdia ni per fer vacances, no fèiem ponts. Treballàvem de dilluns a dissabte moltes hores i a poc a poc fins ara.
· La gent ha agraït aquesta dedicació en hores al negoci?
Marta Gros (MG): La veritat és que hi ha molta clientela que vam fer molt durant les vacances. Quan totes les altres perruqueries estan tancades, llavors et quedes tu sol. Has de provar i, si encaixes, tornen.
· Amb aquests 25 anys que fa que sou a la perruqueria ha passat molta gent que us fa confidències. Sou persones de confiança fins i tot...
MG: Fa molta il·lusió. Moltes vegades som la teràpia de les famílies. Hem fet batejos, hem fet comunions i ara estem casant els clients, es pot dir.
JU: Ella té clientes que venen cada setmana, quatre vegades al mes durant molts anys. L’home com a client és molt fidel i no et falla.
· El món de la perruqueria i el negoci han evolucionat molt?
JU: El que més ha canviat és la gent jove. La gent de mitjana edat és el més fidel i no ha canviat tant. És una persona seriosa, que et demana hora, que et truca i que et respecta. Ara els joves et venen amb el mòbil, demanant el pentinat que apareix a la pantalla. Abans et deien que volien tallar-se els cabells com sempre o arreglar-se una mica perquè anaven a un casament.
MG: Les xarxes socials són una mica trampa. De vegades és la foto, la llum o el moment. És complicat de vegades fer el que et demanen. Ara la noia jove no ve tan sovint com abans, s’hidraten molt a casa i es cuiden molt més els cabells.
JU: Al final, la perruqueria és, abans i ara, un tracte molt personal. Quan tens el client al davant, aquella mitja hora és com fa 25 anys.
· La Marta s’encarrega de les dones i el José dels homes. Alguna vegada heu intercanviat els papers?
JU: A l’acadèmia vaig fer senyores. Tallant els cabells als homes estic molt bé. A les senyores m’encanta oferir-los cafè però amb els homes m’entenc molt bé.
MG: A mi m’agraden més els cabells de dona. Els d’home trobo que són més simples. Amb els cabells de dona tens més variació per fer coses.
· En un dia normal de feina, quantes persones poden passar pel vostre establiment?
JU: Entre quaranta i cinquanta. Amb els homes és cada mitja hora i intento no parar. Respectem molt el tema horari. A la gent no li agrada esperar. El temps d’una persona és el que té més valor.
MG: Amb les dones costa més respectar l’horari perquè de vegades s’han de fer més tractaments.
· Contínuament esteu fent formació per ampliar coneixements?
JU: Sí, normalment la fem els dilluns.
Ens hem de formar perquè això vola. I si et ve algú has de tenir idea del que vol.
MG: A més, et relaciones amb altres professionals del teu àmbit. A més dels cursos, són les companyes que et trobes.
· Recordeu algun moment especial d’aquests 25 anys?
MG: Recordo una noia que anava a un casament, que no era clienta nostra ni era de Castellar. Ens van trucar d’una altra perruqueria que no tenien clips per fer-li un recollit. Va venir desesperada i va sortir-ne encantada.
JU: Els moments especials meus són els de clients de molts anys i que ara ja no hi són. No són família meva, però me’ls estimo.
Les 5 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
José: Molt treballador
Marta: Soc bastant organitzada
Un defecte que no pots dominar?
José: Molt nerviós
Marta: Soc bastant tossuda
Algú amb estil?
José: Richard Gere
Marta: Lucía Bosé
Una pel·lícula?
José: ‘El noi de pijama de ratlles’ de Mark Herman
Marta: És una sèrie: ‘El cuco de cristal’ de Laura Alvea i Juan Miguel del Castillo
Un racó de Castellar?
José: Casa meva
Marta: També casa meva
