Edu Cots i Carles Humet al Himàlaya amb les seves motos._617x412
Edu Cots i Carles Humet al Himàlaya amb les seves motos - Cedida
06/04/2017 Esports
Viatjant per l'Índia en Royal Enfield
Els aventurers Edu Cots i Carles Humet van recórrer el nord-oest del país en la seva enèsima aventura en moto
Albert San Andrés
Ni el mateix Tintín en el seu viatge al Nepal podria imaginar-se l'enèsima aventura que l'Edu Cots i el Carles Humet van viure en el recorregut que van fer per l'Índia l'octubre passat.

Coneguts sobradament per fer els 22.000 km que separen Barcelona i Tòquio el 2013 sobre dues Montesa Impala, amb motiu del 50è aniversari de la petita moto vermella i voltar durant 5.300 km per Colòmbia el 2015, els dos aventurers van proposar-se un nou repte amb el nou model trail de la mítica marca índia Royal Enfield.

L'Índia era aquesta vegada el país escollit i la moto Himalayan el model més adient per viatjar. La marca, fundada el 1893 a Anglaterra i traslladada al 1970 a la colònia britànica estrenava aquest model i res millor que posar-la a prova amb uns experts provadors de llarg recorregut.
La moto, de 410cc, i amb el clàssic estil que caracteritza els models de la marca, els esperava a la ciutat de Chandigardh, a la part nord més pròxima a la serralada de l'Himàlaia. Els tres models -inicialment Carlos Rubio els va acompanyar- totalment equipats eren llestos per començar un viatge de més de 5.000 quilòmetres.

"La nostra idea era posar al límit el model per tot tipus de situacions, tant muntanya com desert" va explicar Humet al programa Peu al ferro de Ràdio Castellar. La primera parada era a Spiti Valley, en la regió d'Himachal Pradesh, una vall als peus de l'Himàlaia amb només una entrada i una sortida i que queda incomunicada de novembre al juny. Els gairebé 5.000 metres d'altitud i la frontera amb el Tibet fan de l'indret un espai únic.

De la vall al Saach Pass, la considerada com la carretera més perillosa del món a més de 4.000 metres i excavada a la roca: "Rodejats per muntanyes de 7.000 i 8.000 metres, la carretera de la mort de Colòmbia es queda curta. Al Saach Pass fèiem trams de 80 quilòmetres al límit de precipici, sense cap protecció ni cap ajuda, ja que no trobaves ningú en molts quilòmetres", remarcava Cots. "Vaig poder provar el que és l'adrenalina, quan vaig caure després de trepitjar una pedra, quedant-me al costat del barranc. És infernal conduir allà" relatava amb emoció Humet.

Després de viure al límit, la baixada per la zona del Kashmir, en conflicte amb el Pakistan des de 1947, els va oferir més sorpreses. El pas és prohibit al turisme i després de trobar un comboi de més de 200 vehicles bèl·lics, un alt càrrec de l'exèrcit els va requerir per revisar la documentació. "En una situació així, saps quan entres però no quan sortiràs ni el que et passarà. Després d'una estona de revisar els papers i d'explicar el nostre viatge ens van deixar marxar i ens van garantir protecció en una zona on feia poc havien matat a un terrorista i on són habituals els bombardeigs" afegeix Cots.

L'endemà, en anar a buscar les motos, una d'elles no volia arrencar. Després de revisar-ho tot no trobaven el problema, fins a adonar-se que al fer gasolina el dia anterior els hi havien posat dièsel.
La baixada pel Punyab els deixava enfront del Temple Daurat d'Amritsar, el temple sagrat de la religió Sij, un centre espiritual prop de la frontera amb el Pakistan. Poc després el contrast amb el Rajastan, una zona desèrtica de les més belles del món, en direcció a Jaisalmer, la ciutat de conte que encaixa a la perfecció en les històries de les Mil-i-una nits.

Repassat el Rajastan, la ruta continuava en direcció a Nova Delhi, el final del viatge. Però no sense passar per la que va ser la capital de l'Imperi Mongol, Agra, ciutat on van poder admirar el Taj Mahal, construït per l'emperador Shah Jahan en honor a la seva dona Mumtaz Mahal.
El punt final del viatge de més de 5.000 km el posaven a Delhi, 30 dies després de la sortida des de Chandigardh, per tancar un viatge de somni amb una petita moto.

"Ja estem pensant amb el següent viatge. Ens agradaria anar a l'Àfrica, tot i que és un continent complicat, però m'encantaria viatjar amb una moto elèctrica. També hem valorat la Patagònia on ja hem trobat una marca amb una moto petita de 250 cc" afegeix el santfeliuenc Humet.

Humet i Cots, Cots i Humet, dos aventurers de la moto que ens ensenyen com descobrir els paratges més amagats del planeta sobre motos de petita cilindrada.
Comparteix
M'agrada
Comentaris