Laura Company: "Els museus tenen una responsabilitat social enorme"

· Com neix el projecte ‘Vom Glück Vergessen’ (‘La felicitat oblidada’)?

Han hagut de passar dècades des de l’abolició d’aquestes mesures coercitives de suport o mesures de benestar obligatòries. Fins al 1981 no es van abolir les mesures. Ha estat necessari un activisme molt potent per part de les víctimes fins que el 2017 es va aprovar la llei de reparació i memòria històrica, que ha permès tirar endavant iniciatives com aquesta exposició.

· Quina ha estat la teva tasca com a directora de l’exposició?

M’encarrego de totes les fases: des de la concepció inicial fins al muntatge final. He de mantenir la visió creativa i, alhora, garantir la coordinació de tots els equips, tant de tècnics, conservadors o dissenyadors, com de productors, perquè tot encaixi.

· El títol ‘La felicitat oblidada’ és molt suggeridor. Com el vau triar?

Sorgeix d’un joc de paraules amb el mot alemany Glück, que significa alhora “felicitat” i “sort”. Una de les protagonistes parla de la sort o dissort d’haver nascut en un metre quadrat o en el del costat. Aquesta idea tan simbòlica de la sort predestinada es vincula amb la felicitat robada a tantes víctimes d’un sistema repressiu que va castigar la diferència.

· Com heu afrontat un tema tan dur sense fer sensacionalisme?

Amb empatia i mirada crítica. El diàleg amb les víctimes ha estat essencial.  Algunes han participat activament en el projecte i continuen col·laborant en activitats de mediació. En aquesta mena de processos, el camí és tan important com el resultat.

· L’exposició es basa en cinc històries personals, per què?

Sí, perquè volem que el visitant senti i recordi. L’emoció és el que fa que una experiència romangui a la memòria. Quan una dona t’explica en primera persona que va ser internada per ser mare soltera, la història adquireix una força incomparable. L’espai expositiu, immersiu i simbòlic, converteix la visita en un viatge emocional.

· Què ens diu avui aquest episodi del passat?

Ens recorda que les injustícies estructurals poden arribar a normalitzar-se durant molt temps. La pregunta és si som capaços de repensar críticament el nostre present abans que torni a ser tard.

· Heu creat la instal·lació ‘Noms contra l’oblit’. Com va néixer?

Des del principi volíem un espai de memòria visible dins del museu. Volíem transmetre la immensitat i, alhora, la singularitat de cada víctima. Hem creat una constel·lació amb 14.000 punts blancs sobre una paret negra amb 400 noms escrits per víctimes o familiars. El procés d’escriure aquests noms ha estat en si mateix un acte de reparació i reconeixement.

· Tens formació en arquitectura i història. Com ho has combinat?

Per a mi, l’exposició és un espai on convergeixen l’espai, el contingut i l’emoció. Treballar des de diferents disciplines et dona una mirada global i et permet crear experiències més completes.

· Què t’ha aportat dirigir un projecte des de dins?

La diferència és enorme. Treballar des de dins et dona llibertat i continuïtat per consolidar una visió pròpia. Pots orientar el projecte segons criteris de fons, no només de comanda externa.

· La memòria col·lectiva és un tema constant a la teva trajectòria. D’on neix aquest interès?

De l’impacte que em va causar una exposició de Francesc Torres sobre les fosses comunes de la Guerra Civil. Vaig comprendre el poder dels espais de memòria i vaig decidir dedicar-m’hi.

· Quin paper creus que han de tenir els museus d’avui?

Tenen una responsabilitat social enorme. Han de ser espais de pensament, de diàleg i d’autocrítica.

· Quin és el teu vincle actual amb Castellar del Vallès?

És casa meva. Hi tinc la família i molts records. Tot i que sempre vaig tenir clar que volia treballar a fora, les arrels continuen sent aquí.

· Què voldries que el visitant s’endugués després de l’exposició?

Que aprengui a valorar els seus privilegis i a mirar els altres sense prejudicis. No podem construir un futur just si no ens reconeixem com a iguals.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Impulsiva

Un defecte que no pots dominar?
Impuntual

Una persona que admires?
La mare

La teva paraula preferida?
Llibertat

Quin plat t’agrada més?
Carbassons farcits

Un museu?
El CCCB

Un llibre?
La insuportable lleugeresa de l’ésser

Una  pel·lícula?
‘El mestre que va prometre el mar’

Un músic?
Bonaparte

Un racó de Castellar?
La casa dels pares

Un desig?
Ser capaços de construir un món millor