Anna Salvadó Masagué: "Marxar del carrer Major va ser com canviar d’empresa"

· Recordes el dia que vas entrar a treballar a l’Ajuntament?
Vaig entrar el dia 7 de febrer del 1977. Just quan feia dos mesos que havia complert els 17 anys. 

·I quina formació havies fet aleshores?
Estava estudiant. Vaig tenir una persona molt estimada, que era l’alcalde, Emili Altimira. Estava treballant en una fusteria del polígon, soc molt al·lèrgica a la pols i estava agafant asma. El metge em va dir que havia de deixar de treballar. Parlant amb Altimira, aquest em va dir que faltava personal a l’Ajuntament i que ho provés. Li estic molt agraïda perquè em va donar l’oportunitat laboral de la meva vida. L’any següent d’entrar a l’Ajuntament, vaig passar les oposicions.

· Llavors l’Ajuntament es trobava al carrer Major. Quanta gent éreu?
Érem quatre administratius, auxiliars en aquell moment. Hi havia el tresorer, el secretari, un arquitecte que venia molt de tant en tant, un agutzil i dos policies. Castellar tenia aleshores 11.000 habitants.

· Com va ser aquella etapa primerenca al consistori?
Em sentia una mica com un peix fora de l’aigua. Estava acostumada a un tipus de feina molt diferent amb companys diferents i m’hi vaig haver d’adaptar. 

· Quines tasques feies?
Exactament les darreres que he acabat fent: padró i registre d’entrades i de sortides. No fèiem gran cosa més. Després, quan es necessitava un permís d’obres, fèiem coses d’urbanisme, però poquetes.

· Com vas viure a l’Ajuntament el cop d’estat de Tejero el 1981?
Mira, en aquest cas jo el vaig viure més a l’Escola Industrial de Sabadell, on estava estudiant, que a la feina. A la feina estava tot molt quiet. No vaig notar excessivament que hi hagués gaire preocupació. O potser jo no vaig ser-ne conscient. Més aviat devia ser l’endemà del cop d’estat que a l’Ajuntament hi havia més moviment.

· També has viscut tots els processos electorals?
Sí, des del 1979, que van ser les primeres eleccions democràtiques, fins l’any passat. Dos mesos abans que se celebressin les eleccions, em posava a treballar en tot el procés electoral, que és bastant feixuc.

· Però també divertit?
Sí, m’ho he passat molt bé. És una cosa que m’ha entrat sempre i sempre ho he gaudit. L’últim dia em posava molt nerviosa. Quan la gent no corresponia de la mateixa manera que esperava, com que soc, ja ho dic, impacient, doncs, la veritat, em posava negra. Però com que la gent ja em coneix...

· Com recordes la mort de l’alcalde Miquel Pont?
Mira, estava de viatge de nuvis, imagina’t, sempre me’n recordo. És un alcalde que me l’he apreciat i me l’he estimat sempre molt. Sempre em tractava com una filla. Em tenia molt mimada. Pont havia de venir al meu casament, i no va poder venir perquè havia d’anar a Itàlia a conèixer el seu net i ja no va tornar. És clar. Va ser un dels períodes més tristos que recordo de l’Ajuntament perquè va morir un bon amic i una persona en qui trobava molt de suport.

· I com vas viure el canvi de seu de l’Ajuntament del carrer Major al Palau Tolrà el 1994?
L’Ajuntament sempre ha estat al carrer Major. Totes les seus que no han estat el carrer Major no tenen aquella calidesa i aquell sentit d’Ajuntament que tenia el primer. Per a mi va ser un moment nostàlgic, marxar del carrer Major era com canviar de feina o d’empresa. Em va passar el mateix quan vaig marxar del Palau Tolrà i me’n vaig anar a El Mirador.

· Què t’ha fet més feliç dels anys que ha passat a l’Ajuntament? 
El que m’ha fet més feliç del món és que el meu fill Guillem m’hagi pogut fer el meu relleu. Em pot rellevar a l’Ajuntament, encara que no sigui a la mateixa plaça, ja que treballa d'administratiu a la policia. O sigui que a l’Ajuntament de Castellar del Vallès d’una certa manera he deixat una mica de llavor.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by L'Actual i Ràdio Castellar (@lactual)

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc bastant apassionada
Un defecte que no pots dominar?
La impaciència
Un color?
El lila
Un animal?
El cavall
El teu moment més difícil a la feina?
Fer d’inspectora d’IAE a les empreses 
La teva frase preferida?
No deixis per a demà el que pots fer avui
Un llibre
‘La catedral del mar’ d’Ildefonso Falcones
Un cantant?
Lluís Llach
Una pel·lícula?
‘Memòries d’Àfrica’
Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu
Un desig?
Visitar el Japó