Georgina Garcia-Pérez: "Tothom seria molt més feliç si somrigués més"

· Has tornat després de ser mare. Com s’afronta l’esport professional amb un fill?
És complicat i a vegades penso que estic una mica boja per tornar a competir. Evidentment, vull estar amb el meu fill. De fet, ell viatja amb mi i amb la meva mare i preferiria deixar de jugar abans que no veure’l. No és fàcil de gestionar-ho, ja que vas més cansada, a més que encara li dono el pit i és molt dependent de mi. Vius cansada i en alguns moments t’afecta a les ganes de guanyar. A més, el nen és molt mogut i molt sociable, i no para en tot el dia.

· El ritme de partits que jugues ja no és el mateix que abans, doncs.
Ara miro molt els viatges que faig i ho plantejo tot molt millor perquè siguin còmodes per al meu fill i la mare, que són els que m’acompanyen.

· I quin és el teu plantejament esportiu en aquest retorn amb 33 anys?
No em sento gran d’edat i estic bé físicament. És un tema més d’actitud i de mentalitat, ja que no tinc un desgast físic molt dur. A banda, mentalment estic molt millor. Crec que ser mare m’ha donat més maduresa i m’he convertit en millor jugadora tècnicament. Òbviament, encara em falta ritme de competició i posar-me a punt. Vull fer un calendari intel·ligent, pel fet que soc conscient que no tinc tot el temps del món i que tot és molt car, i aconseguir espònsors no és fàcil, però conec el camí i només he de guanyar. En un torneig, si no guanyes, no cobreixes ni les despeses, però confio a aconseguir bons resultats. 

· Després de la pandèmia, estaves en el teu ‘prime’, però es va torçar.
Després de la pandèmia estava molt bé, però vaig trencar-me un dit i no van trobar el motiu. Al final van operar-me i després de recuperar la mà, en la tornada vaig jugar un partit molt llarg i vaig quedar-me sense força a l’espatlla. Van veure que tenia el làbrum parcialment trencat. Vaig fer rehabilitació, però no vaig poder fer servir el “protegit” i vaig tornar a les pistes. Quan m’estava recuperant, vaig quedar-me embarassada i va arribar l’aturada de dos anys. 

· Vas tornar de nou a Castellar des d’Andorra després de la pandèmia.
Volia que el meu fill nasqués a Barcelona. Crec que viure aquí a Castellar és especial. Es viu molt bé i és molt tranquil. Quan coneixes món ho valores encara més.  

· La vida també t’ha donat cops molt durs en aquests anys.
L’any passat va ser molt difícil. Vaig separar-me a finals del 2024 i fer-me càrrec jo sola del nen va ser dur. Després el meu germà va morir sobtadament en un accident. Intento no pensar-hi gaire, perquè m’està costant superar-ho.

· Quins canvis has trobat en el món del tenis en el teu retorn tres anys després?
Ha canviat tot molt i és un altre esport. Han canviat les pilotes i són de pitjor qualitat, i el joc és més lent i això afavoreix jugadors i jugadores de menys qualitat. Molta gent s’està queixant i s’hauria de canviar. Crec que hi hauria d’haver una pilota per a cada superfície per evitar lesions. Hi ha molts joves que ho volen intentar, però no tenen respecte per res i són molt més arrogants. Abans a les jugadores top els teníem molt respecte i ara això s’està perdent. Això també ho trobo diàriament.

 · Com et prepares ara diàriament?
És molt diferent. Amb el nen, tinc menys flexibilitat horària, però puc comptar amb l’ajuda de la família. 

· Encara ets el servei més potent de la història! Continua sent un repte?
Tinc el rècord homologat per la WTA i la ITF, però no el rècord Guinness. Per aconseguir-ho hi ha una sèrie de condicions que ho limiten tot.

· Et vas fer famosa pel teu riure a ‘Tiempo de Juego’! Se’t continua veient optimista i ambiciosa!
La vida m’ha donat pals, però el meu fill m’ha ajudat molt a continuar sent així. És una cosa que surt de dins. Crec que tothom seria molt més feliç somrient més.

·  Quins són els teus objectius a curt termini?
A curt termini, m’agradaria poder classificar-me per a l’Open d’Austràlia de l’any que ve, a llarg termini, fer-ho per a les Olimpíades del 2028 a Los Angeles. 

11 Respostes

Un torneig?
Roland Garros

Una pista favorita?
La Philippe-Chatrier, a París

Una superfície?
Pista ràpida

Una referència en el món del tenis?
Roger Federer

Algú que admiris?
El meu germà

Una cançó?
El remix de “The sound of silence” de Disturbed

El teu plat preferit?
Els calçots

Un tret del teu caràcter?
El perfeccionisme

Un desig?
Que el meu fill sigui feliç

Un objectiu per a aquest any?
Classificar-me per a l’Open d’Austràlia 2027

Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu