Economista de professió i actor d’afició, fa poc que és el president d’una de les entitats corals més longeves del poble. També col·labora amb altres entitats, algunes, vinculades a la salut mental
· Ets el president actual del Cor Sant Esteve. Des de quan ocupes el càrrec?
Doncs fa poquet, la veritat. Va ser per un canvi de necessitats. La presidenta que hi havia fins aleshores va deixar la junta per motius personals i calia algú que n’assumís el relleu. He de dir que no he tingut mai vocació de president ni política, però era un moment en què el projecte ho demanava. La meva filla canta al cor infantil del Cor Sant Esteve. A través d’ella vaig conèixer molt més de prop el projecte.
· Si n’haguessis de destacar alguna cosa, què en diries, del Cor Sant Esteve?
Que hi ha una energia molt maca. Hi ha persones amb molt coneixement musical, molt senzilles, molt humanes. El Jaume Sala, la Berta, la Bel, i ara també la Laia, una directora nova que comença amb molta empenta. Estan fent una feina molt bona i em va semblar interessant sumar-m’hi. També cal dir que el fet de ser president sona molt contundent, però en realitat estic en una etapa de transició. Aquest any faré el traspàs cap a la tresoreria, que és un rol amb el qual m’identifico més. He estudiat economia. Els números m’agraden, molt més que les lletres, tot i que mai he estat d’una sola banda. De fet, això em va generar força confusió a l’institut, quan vaig acabar el batxillerat, perquè no sabia què volia fer a la universitat. Vaig començar ciències polítiques, però no hi vaig connectar, i l’any següent vaig passar a economia, una carrera que vaig gaudir molt, tot i ser molt teòrica.
· Economia per una banda i teatre per l’altra, oi?
Sí, des dels 10 anys que faig teatre. Ja a El retaule del flautista vaig descobrir que m’ho passava molt bé a l’escenari, que tenia facilitat per transmetre. Sempre he tingut clar, però, que el teatre no era la meva vocació professional. És un espai d’expressió, de joc, de creixement personal.
· T’has vinculat a l’Esbart Teatral de Castellar des de fa anys.
Sí, he fet moltes obres i he passat per diferents etapes. Si bé ara mateix, en l’àmbit teatral l’Esbart està en un moment més quiet i més centrat en altres seccions, continuo fent coses puntuals, com L’Hora Golfa del Conte, entre d’altres. La darrera, dirigida per David Triviño, amb qui m’entenc molt bé perquè té una manera similar a la meva d’encarar els textos.
· I col·labores amb altres entitats, algunes vinculades a la salut mental.
A través de la meva germana, que treballa amb el grup de teatre Arc de Sant Martí de Benestar Social de l’Ajuntament, jo hi col·laboro algunes vegades. A l’octubre fem un espectacle juntament amb Suport Castellar pel Mes de la Salut Mental amb altres entitats com la coral Pas a Pas, Krek en Tu, etc., i aquest any vaig fer-hi un paper curt. I per Nadal vaig fer de narrador en un concert de l’Artcàdia, escola de música de Castellar.
· Suport Castellar està molt vinculat a la salut mental, un tema amb el qual ets sensible.
Sí. Jo he viscut de prop la depressió des de l’adolescència. És una experiència molt dura, que em va portar a un límit vital molt extrem, però també m’ha permès entendre moltes coses sobre mi, sobre la vida i sobre la necessitat de no jutjar les experiències.
· El teatre també t’ha ajudat a expressar emocions?
Sí, però no perquè sigui una teràpia, sinó perquè és un espai on em sento còmode. No em costa memoritzar textos, no em poso nerviós abans de sortir a escena. Sempre he tingut experiències molt bones amb les persones amb qui he compartit escenari.
· Et consideres una persona molt o poc vinculada a Castellar?
Ho he estat molt, tot i que hi ha hagut etapes de més desvinculació per circumstàncies personals. Ara hi estic tornant, recomençant, reconnectant amb les entitats, amb tradicions com el Ball de Gitanes, entre d’altres.
Les 11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Extravertit
Un defecte que no pots dominar?
Hipersensibilitat
Un personatge?
Jesucrist i el que representa
La teva obra de teatre preferida?
‘El somni d’una nit d’estiu’
Quin plat t’agrada més?
Els macarrons amb tomàquet
Un viatge pendent?
Els volcans de la Garrotxa
Un músic?
Ed Sheeran
Un llibre?
‘Mecanoscrit del segon origen’
Una pel·lícula?
‘Matrix’
Un racó de Castellar?
Casa meva
Un desig?
Que fem entre tots un món millor