Joan Casamada: "Ballaré per últim cop aquest dissabte"

· Quan vas començar?
Els meus germans ja ballaven. L’any 1982 vaig començar jo, perquè una companya de classe em va dir que faltava un ballador i m’hi va animar. Des d’aleshores que estic ballant.

· Què en recordes, d’aquells temps a Gitanes?
Recordo l’Ateneu vell, tot ple d’escuma a la part de dalt. Jo hi jugava. I recordo el Quim Gamisans, amb qui vaig aprendre els primers passos, als 10 anys. I els xiulets del Carles Argemí, mestre. Al llarg de tots aquests anys hem assajat a molts altres llocs, a més de 20! Això és el que té ser entitat cultural, que vas allà on et reben. Quan jo vaig començar hi havia tants nois com noies, fins i tot més nois! A Castellar no hi havia esbart, el Ball de Gitanes va néixer com a tal.

· Qui va ser el teu principal mestre al Ball de Gitanes?
El Miquel Plana. Quan jo vaig entrar, ell era el mestre de la Colla de Solters. Les altres colles estaven dirigides pel Gamisans. El Miquel és sense dubte el meu referent. Ell venia de l’esbart, crec que de Barcelona, i va introduir coses innovadores: dibuixos nous, diferents músiques... va modernitzar la colla. Amb 17 o 18 anys jo ja vaig entrar a la junta, vaig començar fent de mestre de la Colla de Joves i ajudant el Miquel i l’any 1991 vaig començar a fer de mestre de la Colla de Solters, succeïnt Plana.

· Quants éreu, de colla?
Érem uns 200. 6 colles de 8, 12 i 16 parelles. Ballàvem, sobretot, a Castellar, no fèiem tanta roda com ara, i és que teníem la fortuna que nosaltres sols ja cobríem tota una ballada, que podia durar entre 3 i 4 hores al Pavelló Joaquim Blume.

· Què caracteritza la colla de Gitanes de Castellar?
Al Vallès sempre hi ha hagut tradició de Gitanes, als dos vallesos. El nostre ball és diferent del que ballen a Ripollet, Santa Perpètua, Cerdanyola o Martorelles, que fan ball amb més punts d’esbart. A molts pobles del Vallès repiquen i, en canvi, nosaltres no. El tipus de punt que fem nosaltres no queda bé, repicat, perquè la nostra coreografia ha estat sempre de desplaçaments, no com a altres llocs, on el ball és més estàtic. Nosaltres som, a més, els únics balladors que portem camals.

· Què ha canviat?
Uf! Moltes coses, sobretot, el número de balladors. Abans de la guerra es ballava 2 o 3 anys, es parava, s’hi tornava 2 o 3 anys més. Ara no es para mai. La disminució de balladors va lligada a la imatge del Pavelló i del poble. Fa 30 anys, a les fotografies es veu un pavelló a petar de gent. L’últim any només vam vendre mitja entrada. Suposo que ara hi ha tanta oferta que les famílies han de triar. I la cultura sempre queda en últim lloc. Es fa més evident la davallada de balladors homes però també ha baixat la participació femenina. Aquest any hem fet colla de Solters només amb colla de 6 (12 persones). Durant força anys havíem estat colla de 16. Ara mantenim la Colla de Petits, Infantil i Joves (sumen 15 parelles, tots junts), la Colla de Solters i la Colla d’Arrelats.

· Què és la Roda del Vallès?
Ens trobem diverses colles de Gitanes per ballar plegats. Cada any s’organitza en una població diferent. Aquí coincideix amb Sant Josep. La gent d’altres pobles puja i, més tard, els tornem la visita. Abans no es feia tanta roda però ara sí, així ens ajuntem més balladors.

· Quins balls històrics té el Ball de Gitanes?
No hi falta mai el pas d’entrada (pas doble), la jota, el xotis, l’entrada de ball i les contradances. Més tard, es va introduir la majurca (amb castanyola) i les polques. La meva aportació al Ball de Gitanes va ser, ‘La polca d’Ours’, que encara ballem molt.

· Per què deixes de ser mestre?
Ballaré per últim cop aquest dissabte, al Concurs de Picades de colles del Vallès. Serà molt especial, he convocat també exballadors que havien fet picada amb mi. Ho deixo perquè són molts anys i estic cansat, soc una persona molt exigent. Si ara fos jove i em tingués a mi de mestre m’emprenyaria, perquè m’agrada tenir les coses preparades. No és un adeu definitiu però deixo de ser mestre i també de ballar perquè no hi ha colla on pugui ballar jo, que seria la Colla de Casats, que ha desaparegut.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Nerviós

Un defecte que no pots dominar?
L’espontaneïtat

Quina paraula fas servir més?
Al Ball de Gitanes, disfruteu!

Un paisatge?
El Pedraforca

Quin plat t’agrada més?
L’empedrat

Un animal?
El gos

Un llibre?
‘Tor. Tretze cases i tres morts’,  C. Porta

Un grup de música?
Els Pets

Una pel·lícula?
‘El conde de Montecristo’

Un viatge pendent?
Perú

Un racó on perdre’s?
Prats de Cadí