Agustí Bernad: "Sempre podré dir que he vist Messi jugar contra el Sabadell"

· Com arribes a portar la comunicació d’un equip com el CES? 
No sé si dir-ne sort o ser al lloc i el moment adequat. L’oportunitat em cau del cel i jo, acabat de sortir de la carrera i sense saber on em posava, vaig decidir acceptar l’oferta.

· T’esperaves la trucada del Sabadell?
Jo era a L’hora arlequinada, i a causa de la pandèmia vam començar a fer programes per Twitch per parlar de l’actualitat del club, però quan em van trucar ni tan sols entenia la proposta, ja que no contemplava entrar al Sabadell com a treballador.

· D’on ve la teva afició pel Centre d’Esports?
L’any 2004 jo jugava al Creu Alta  Bàsquet i ja vaig començar a familiaritzar-me amb l’arlequinada. Un dels meus entrenadors em va convidar a veure un derbi CES-Terrassa i em va començar a enganxar. Més tard, en un partit contra el FCB B al Miniestadi, vaig poder veure Messi contra el Sabadell. Sempre podré dir que vaig veure’l jugar contra el  Centre d’Esports.

· I què va fer que t’hi acabessis d’aficionar?
A mesura que em vaig anar fent gran, vaig anar seguint més el club i me’n vaig fer soci. Les facilitats per poder anar al camp cada cap de setmana i palpar l’ambient és el que em va enganxar definitivament.

· Quin ha sigut el millor moment des que treballes al club? 
Sense cap mena de dubte, l’ascens d’aquest any. Va ser un moment espectacular per com es va viure, però no és l’únic, ja que al món del futbol passen tantes coses que a vegades no ets capaç d’assimilar-les. 

· Com vas viure l’ascens, tenint en compte que la teva feina no acabava amb el xiulet final del partit?
Les hores prèvies van ser dures, i amb el xiulet l’alegria es va desfermar. Durant els partits intento estar el més tranquil i serè possible, per sort o desgràcia el definitiu va acabar 0-0 i no vaig tenir gaire feina.

· Com vas viure el final del partit i la celebració posterior?
Va ser una bogeria. Amb el xiulet final, vaig creuar el camp cap a l’afició del Sabadell abraçant molta gent. La veritat és que van ser hores molt intenses, ja que l’ascens anterior, durant la covid, les celebracions van ser nul·les i es va notar molt que la gent de la ciutat tenia ganes de poder-ho celebrar. Al final de la rua, estava esgotat de tot el que havia viscut i fins que no vaig ficar-me al llit no ho vaig començar a pair tot.

· Què creus que fa diferent el departament de comunicació del Sabadell de la resta d’equips de la categoria?
El que intentem sempre és fer “picadetes d’ull” perquè l’afició se senti representada. Per exemple, posant simplement l’emoticona d’una ceba al costat del nom a les xarxes o interactuar amb l’entorn.

· En què intenteu innovar? 
Aquest any, per exemple, hem intentat millorar en les creativitats per ser més sofisticades i assemblar-nos als equips de la Premier i així cridar més l’atenció. A vegades les coses no surten com esperes, però  intentem ser innovadors.

· Com es gestionen les publicacions a les xarxes quan les coses no van bé?
El més important és mantenir un perfil baix i intentar extreure’t dels comentaris més tòxics. La gent no sap què pot estar passant la persona que és a l’altra banda de la crítica. 

· Quina és la publicació que menys t’ha agradat fer?
Esportivament la del descens de Lugo. Més enllà de resultats, la mort del director esportiu Gerard Escoda. Pots estar preparat per perdre partits, però no per acomiadar una persona amb qui treballes dia a dia.

· Tenint en compte que el mercat del Centre d’Esports és més aviat petit, com ha de ser la relació amb els mitjans de comunicació de la ciutat?
A qui més s’ha de cuidar és a qui et segueix dia a dia. Té molt mèrit, per exemple, que gent com Ràdio Sabadell es presenti a Alzira un dimecres a la nit i a sobre retransmeti el partit per Twitch. També la resta de mitjans que ens acompanyen a cada desplaçament i estan cada setmana a les rodes de premsa. Són un autèntic tresor, i els hem de cuidar entre tots i totes.

11 respostes

Un camp de futbol? 
La Nova Creu Alta
I un que vols visitar? 
Wembley
El gol que més has cridat?
Peque Polo a Ipurua
El teu primer ídol? 
Antonio Cañadas i Albert Jorquera
Una cançó que t’animi? 
“Levels” d’Avicii
Un llibre? 
‘11 ciudades’,  d’Àxel Torres
Una ciutat? 
Còrdova
Un viatge pendent?
Nova York
Un plat que menjaries tota la vida?
Els canelons de l’àvia
Un racó de Castellar?
Cals pares
Un desig?
Veure el CE Sabadell al futbol professional