Magda Torrella: "Jo soc descendent de la masia de Can Torrella"

· D’on sou filla?
Jo soc descendent de la masia de Can Torrella, que és una masia que és al costat de Can Font. Allà hi havien viscut els avis, i la casa anava passant de pares a fills, fins que va arribar el meu pare, que va tenir dues noies, la meva germana i jo. Ara ja no hi queda ningú, de cognom Torrella, només jo. El meu pare deia: “Oi tant, que m’hauria agradat un noi!”. A la masia jo no hi he viscut mai, el meu pare en va marxar quan era jovenet, van vendre la casa i van venir a viure aquí al poble, al carrer Mestre Ros.

· On som ara? 
Sí, aquí és on vivim encara, tot i que abans semblava que fóssim a pagès perquè estàvem sols, sense construccions com ara. Hi havia una casa aquí al costat i tot això que hi ha aquí davant no hi era. I allà darrere, on tenim ara el garatge, tampoc hi havia res, tot eren camps i vinyes, a Castellar.

· Què en recordeu, de la joventut?
Vaig estudiar a les germanes dominiques, perquè tenia una tia que era monja, la “madre general”, una germana del meu avi. A Castellar tothom es coneixia, érem sis o set mil habitants. A nosaltres ens deien els de Can Torrella. Després dels estudis, vaig fer de modista durant més de 50 anys. Tota la vida cosint a casa. La meva iaia també era cosidora. Recordo una vegada que vaig fer un vestit per a una soprano del Liceu!

· Situem-nos a l’any 1953 a Montserrat, què en recordeu?
Teníem uns coneguts a Barcelona, que eren amics dels pares, i sempre deien “heu de venir a Montserrat”. Ells anaven cada any a passar un mes a Montserrat, hi llogaven una celda, que en deien aleshores. Vam aprofitar dos dies de festa al juliol, per Sant Jaume, per anar-hi. Els meus pares, la tieta, la meva germana, una amiga de la meva germana i jo. Vam sortir d’hora, perquè havíem d’agafar primer l’autobús fins a Monistrol i, després, el cremallera. Estava ple de gent, però ho vam trobar normal perquè era festiu. Els cremalleres estaven gairebé plens. Havíem comprat els bitllets i hi vam pujar, però ens vam trobar que havíem d’anar drets perquè estava molt ple.

 
· Però finalment no vau agafar aquell cremallera.
La tieta no podia caminar gaire i un noi es va aixecar per cedir-li el seient, encara ho recordo, però la resta de la família anàvem drets i el revisor ens va demanar si podíem baixar per pujar a un altre vagó menys atapeït. Vam pujar al que anava davant, que es va posar en marxa. Darrere nostre pujava l’altre vagó, que és el que es va estavellar i que va deixar vuit morts . També va arrossegar els vagons que anaven al darrere. Va ser un miracle que no fóssim nosaltres, ens va ajudar la Verge, sempre ho dic.

· Quan vau saber que hi havia hagut la tragèdia?
Més tard perquè nosaltres vam arribar a dalt, vam anar a casa d’aquesta família, vam esmorzar, vam anar a missa i quan vam sortir vam veure grups de gent plorant, ambulàncies, i vam saber que hi havia hagut l’accident mortal. Vuit persones van perdre la vida i hi va haver més de vint ferits. Nosaltres vam acabar de passar el dia allà dalt, però malament. Per marxar, es van posar autobusos per a la gent i a la tarda van marxar el meu pare, la meva germana i l’amiga de la meva germana –a casa seva estaven patint molt perquè havien sentit les notícies per ràdio i no sabien si li havia passat res. Jo, la mare i la tieta ens vam quedar fins l’endemà. 

· Se’n va parlar, de l’accident?
Sí, va sortir als diaris i a la ràdio. Va ser un fet dramàtic. Va ser una cosa grossa, amb morts i tot, imagina’t. Jo encara ho recordo ben bé.

· Heu tornat a anar a Montserrat?
Sí, moltes vegades, i hem tornat a agafar el cremallera. Ara ja és més segur perquè abans era de vapor i ara és elèctric. Sempre que hem pogut hi hem anat, a Montserrat , ja als meus pares els agradava molt i a nosaltres també. I ara hi vaig amb els meus fills Jordi i Joan. Anem amb cotxe fins a l’aparcament de baix i agafem el cremallera fins a dalt. Enguany, el meu fill Joan [Sáez], que és pessebrista, representarà l’antic cremallera de Montserrat amb el Grup Pessebrista a l’exposició d’aquest Nadal.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La paciència

Un defecte que no pots dominar?
Soc patidora

Un lloc on viatjar?
Canàries

La teva paraula preferida?
Amistat 

Quin plat t’agrada més?
Canelons

Un animal?
El gat

Un llibre?
‘El carrer de la xocolata’, de Ramon Solsona

Un cantant?
Julio Iglesias

Una pel·lícula?
‘Allò que el vent s’endugué’ i  ‘Casablanca’

Un racó de Castellar?
La plaça Major

Un comiat?
Agraïda