Antonio Carpio: "Em vaig adonar que tenia plena vocació pel negoci del reciclatge"

· El teu avi era serraller al seu poble d’Andalusia i després va arribar a Catalunya...
Sí, en concret a Sabadell, on va fer de serraller i es va dedicar al tema del ferro, a la forja amb l’enclusa. I allà van començar a treballar tots els seus fills a aprendre l’ofici. El 1979, el meu pare, que de tots els fills és el que tenia una gran visió empresarial, va veure la gran oportunitat de fabricar contenidors de runa. En un viatge que va a fer a una instal·lació a Mallorca va veure un contenidor. A partir d’aquí, va començar a contactar amb empreses que es dedicaven al reciclatge, que aleshores eren molt poques, i va iniciar l’empresa el 1983 a Can Carner. Era una de les primeres empreses que s’hi instal·laven i encara recordo que davant de la nau hi havia un camp de futbol.

· Vas viure com va créixer l’empresa des del primer moment?
Sí, des de ben petit. Després, ja vaig combinar la feina a l’empresa amb els estudis. Amb els 18 anys i amb el carnet de cotxe, vaig començar a visitar clients. Tenia clar que era el negoci al qual em volia dedicar tota la vida perquè és molt bonic i que cada dia va a més, mai s’acabarà, el tema del reciclatge. Em vaig adonar que tenia plena vocació per a aquest negoci.

· Quins productes elabora Codesa?
Codesa és la mare del grup, però a dins hi ha diferents empreses. Vam començar a fer contenidors de runa, però ara també fem compactadors per a les deixalleries i també ens hem especialitzat en contenidors per a depuradores per a residus molt deshidratats.

· Hi ha gran preocupació mediambiental de les empreses?
La gent no és conscient encara del tema del reciclatge. De fet, quan venen gent de fora noto que estan més conscienciats que aquí. Les administracions haurien de fer un gran esforç per inculcar aquesta qüestió.

· La vostra empresa segueix a Can Carner?
Sí. Tenim diferents naus des d’on fabriquem i a Castelló tenim una delegació on fabriquem contenidors més petits. Cada dijous hi viatjo.

· Darrerament han arribat a Castellar grans operadors logístics que fan evident que cal millorar les comunicacions. Com ho veus?
Ara tinc la sensació que, com que estan arribant empreses grans als nostres polígons, tenen molt clar que la connexió de Castellar amb la C-58 arribarà.

· Els mateixos camioners i proveïdors que arriben a la vostra empresa deuen comentar la dificultat d’arribar a Castellar?
Sí. És la conversa que sempre tenim amb ells. Ens comenten que arribar a Castellar és tota una odissea, s’ha de travessar Sabadell i segons quins camions passar pels túnels de la Gran Via és tota una aventura. Sí que és veritat que ara hem guanyat una mica amb la connexió entre plaça Espanya i Can Llong i t’estalvies anar per la Gran Via. Crec que Castellar és un dels municipis més marginats de Catalunya pel que fa a les comunicacions.

· Corre perill l’entorn natural de Castellar si arriba molta més gent una vegada es millorin les comunicacions?
Això és una cosa que hem comentat moltes vegades amb sortides amb gent del Centre Excursionista o amb l’ADF, de la qual soc membre. Quan arriba l’estiu, veiem el riu que està ple de gent. Evidentment, tenen tot el dret a anar-hi, però hi ha gent que té poca cura amb la natura i aquest pot ser el perill.

· A més d’amant de la natura i ADF, practiques l’espeleologia i ets un gran motorista. Tot això és recent?
A ADF ja hi soc des de fa uns quants anys. La meva vinculació amb la natura em va portar a això. Em van donar l’oportunitat, em vaig treure el carnet verd i després el groc. Com que és un tema de voluntariat, hi vaig quan puc. Gràcies a ser ADF, he conegut racons que no coneixia, per exemple, el turó de Castelló. Pel que fa a l’espeleologia i al tema motero fa molts anys que ho faig. Fa poc vaig estar a l’avenc de l’Esquerrà, de 300 metres de profunditat. També soc espeleosocors i col·laboro amb els GRAE en rescats. Al final, com diu la meva dona, faig de tot, però menys ser a casa [riu].

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Observador
Un defecte que no pots dominar?
Impaciència
Quin plat t’agrada més?
Truita de patates
La teva paraula preferida?
Tot arriba
Un animal?
Gos
Un llibre
‘El maestro del Prado’ de Javier Sierra
Una pel·lícula?
‘Apocalypto’ de Mel Gibson
Un grup?
Pink Floyd
Un viatge pendent?
Canadà
Un racó de Castellar?
El turó de Castelló
Un comiat?
Fins després