Treballa en l’àmbit universitari en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i l’atletisme és una de les parts més importants de la seva vida. És atleta des dels 24 anys i ara, el nou president del CA Castellar
· Què significa per a tu l’atletisme?
És el 70% de la meva vida. Vaig començar tard, amb 27 anys, però he passat per totes les etapes d’aquest esport. Vaig ser atleta popular, de pista i abans president del CA Cornellà. Això va agafar-me a peu canviat, però d’això fa 15 anys, i la inexperiència va pesar molt. Ara ho agafo amb moltes ganes i molta embranzida i, a més, la gestió del CA Castellar és més fàcil en l’àmbit dels números, ja que tot és més reduït. A més tinc una junta al darrere que sap treballar de manera excel·lent!
· En línies generals, quines seran les línies a seguir com a nova junta del Club Atlètic Castellar?
En el nostre pla estratègic hi ha quatre pilars principals: la sostenibilitat econòmica, l’estabilitat en els recursos humans –atletes, entrenadors, monitors, secretaria–, creixement dels atletes del club en tots els àmbits i la cohesió social de l’entitat, que, ara per ara, és el punt més important, ja que sense aquesta qüestió és difícil completar les anteriors.
· La idea és fer créixer el club perquè no marxi el talent?
La realitat econòmica del club és la que és, i mantenir el talent en l’àmbit econòmic és complex. Ara mateix la situació és la que és, però això no vol dir que en el futur no es pugui aconseguir tenint bons patrocinadors. S’ha de ser realista i tocar de peus a terra i el més immediat és l’esport de base, ja que si tens uns bons fonaments, la part més de tecnificació ja surt sola. Això ja s’ha treballat des de fa uns anys i ara comencem a recollir-ne resultats. L’inici de temporada ha estat espectacular en el nombre d’altes en l’esport de base. Això no és el resultat de la junta actual, sinó de feina d’anys. Actualment, som uns 160 en la base i 120 socis més. Això ha suposat tot un repte de logística, ja que tot s’ha multiplicat.
· Quines seran les intervencions més immediates?
Profunditzar en el concepte d’escola d’atletisme. Una de les queixes més reiterades últimament és que l’escola d’atletisme s’havia desdibuixat una mica, que tenia un caràcter més d’esplai que d’escola d’atletisme. El nou director tècnic, Lluís Toledo, ja n’és conscient per revertir la situació.
· En quin moment històric es troba l’entitat, doncs?
En un moment de transició. La gent ens està demostrant el seu suport i crec que això denota el canvi de tendència a l’entitat, no només en l’àmbit de la gestió sinó en la “professionalització” de la base. Crec que ara comença una nova etapa en tots els àmbits. Els pares es comencen a implicar i et permet arribar on abans era més complicat, com competicions o en aspectes interns del club.
· Tens una junta amb gent molt arrelada al club. Què els demanes?
Entusiasme. Ara estem a principis de temporada i tots anem amb les piles carregades i és molt fàcil. M’agradaria que aquesta il·lusió, alegria i bon rotllo continués d’aquí a tres anys. Això significaria que realment ho hem fet bé. Si ho aconseguim, ja m’hauré donat per satisfet.
· Per créixer es necessiten unes bones instal·lacions. Quines són les demandes del club?
L’Ajuntament és conscient de les reclamacions que hi ha des de fa anys. Sempre intento entendre-ho tot amb empatia. Hi ha menys volum de participants respecte a altres esports i s’inverteix en llocs més concorreguts. Només demano que l’Ajuntament pugui estar a l’altura de la feina que comencem a fer. L’entitat ha canviat, la manera i les ganes de treballar també han canviat. Es presentaran problemes com el tartan, que li queden tres o quatre anys de vida per poder fer competicions federades. Ja hem proposat que el pròxim sigui de color lila, així es refermaria el missatge del club i del poble per una vila més feminista i inclusiva.
· En general, hi ha un boom atlètic, però a la pista no s’acaba de reflectir.
Crec que són booms cíclics que es repeteixen cada cert temps. En desconec els motius. Fa uns anys hi havia referents en les curses populars que arrossegaven molta gent. Això no deixen de ser modes. En l’àmbit de pista vivim un moment dolç, la part més fosca està en la gestió federativa, ja que en els últims anys hi ha hagut molt de rebombori amb les mínimes. Viure de l’atletisme és molt complicat.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Tossut
Un defecte que no pots dominar?
No dir mai que no
Quin plat t’agrada més?
Paella
La teva paraula preferida?
Tant com puc
Un animal?
Gos
Un llibre
Qualsevol d’atletisme
Una pel·lícula?
‘El club dels poetes morts’
Un cantant?
Phil Collins
Un viatge pendent?
Bèlgica
Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu
Un comiat?
A qualsevol que marxa del club