Jeroni Oller: "Als anys 70, ens van arribar a dir ‘els joglars de Castellar' "

· On recordes la teva infantesa?
He canviat molt de lloc, certament, tinc molts referents. Vaig néixer a Sentmenat.  Els meus primers records són al carrer Puig de la Creu, cantonada amb el carrer de la Sèquia, on hi havia una font. Des d’aquest punt de vista em sento castellarenc. 

· Allí va néixer l’afició pel teatre?
Doncs sí, de forma inconscient. Amb 4 o 5 anys fèiem titelles al carrer i ens ho passàvem d’allò més bé. Ho representàvem als pares. La llavor va néixer allà. 

· Poc després, aniríeu a França...
Sí, vaig viure a França durant 14 anys. Dels 5 als 19. Vam ser emigrants, per la feina del meu pare. També se m’havia mort un germà, de ben petit. Crec que aquell fet també va ser un detonant perquè els pares marxessin. Eren finals dels 50. Vaig viure a Alvèrnia durant 11 anys. Ens van acollir uns cosins de Castellar, que havien marxat per culpa de la guerra, sota les bombes de Franco. Són la família Marro, i vivien al carrer Puig de la Creu, potser algú els recorda. Jo recordo que el pare deia: “Quan vaig arribar a França vaig entendre els pagesos quan parlaven”. Aleshores encara no n’érem conscients, és clar, parlaven occità, cosí germà del català. Anys més tard, vam marxar a viure a l’Alta Savoia. Al llac Léman vaig aprendre a nedar. La meva escolarització va ser a França, per això tinc el cor dividit.

· Com recordes la França que vas viure en aquell moment?
Doncs allà la mentalitat és diferent que aquí, en el sentit social. I a l’escola practiques molts esports, com el rugbi, el bàsquet, el ciclisme. A mi m’agradava el ciclisme, especialment, i vaig fer competició de cadets i tot.

· Quan i per què tornes aquí?
Vaig tornar tot sol, amb 19 anys. La meva mare havia mort molt jove, amb 43 anys, a França. Vaig decidir venir a treure el cap i m’hi vaig quedar. Només sé que vaig pensar: “Si trobo una feina, potser m’hi quedo”. Em van acollir uns tiets de Sentmenat, com si fos un fill més. Va ser una època molt bonica. I vaig tornar a sentir el cuquet del teatre. Em van proposar fer de dimoni als Pastorets, ja que qui feia aquell paper no podia. Jo encara no sabia ni dir la erra com la diem a Catalunya, tenia el meu accent francès. Interpretar aquell paper em va permetre trencar la quarta paret. Jo feia un paper de dimoni molt dolent. El personatge deia: “Voleu que baixi?”. I el públic, en aquell moment, em va respondre que sí. Jo vaig saltar, amb la capa estesa de bat a bat. I la imatge d’espant total del públic em va fer trencar aquesta quarta paret. Normalment, al teatre, mai surten de l’escenari, de la pantalla virtual. En aquell moment em vaig enamorar del fet teatral.  

· T’hauries volgut dedicar professionalment al teatre?
A mi m’hauria agradat fer teatre o bé traducció i interpretació. Però la vida em va condicionar. Em vaig casar, vaig tenir una criatura, i vaig treballar al Banc de Sabadell fins que em vaig prejubilar. Vaig donar prioritat a la família. 

· En tot cas, com a amateur hi has seguit vinculat?
I tant! Cap a l’any 1979 vaig contactar amb amics de quan venia de vacances a Castellar, i que estaven vinculats a l’Esbart Teatral. Recordo Ramon Falcó, Joan Elias, Vicenç Altimira, Maria T. Mañosa, i la colla de petits, com Gabi Ruiz, Rosa Fité (que ara és la meva dona). En aquell moment hi havia una repressió total i falta de llibertat d’expressió, tot i que ja hi havia democràcia. Vam fer una cercavila a Sant Feliu del Racó i algú ens va denunciar. Quatre del grup van acabar a la presó. Ens van arribar a dir els joglars de Castellar. Aquests episodis marquen i et vinculen encara més. Recordo obres com Jo seré el seu gendre. Després n’han vingut d’altres, i ara tornem amb T.I.C. Escènic i El retaule del flautista. Ja estem preparant Colette, un monòleg que interpretarà Anna Cabeza. 

· Per això sempre has volgut fer un teatre compromès?
El teatre que m’agrada fer és el que comunica i el que remou consciències. El teatre ha de fer trontollar. Cal ajudar una mica, posar-ho en negreta, fer pauses, hi ha maneres de remarcar el que vols. I arriba molt més bé a través del riure, això ho tinc comprovat.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Apassionat

Un defecte que no pots dominar?
Impulsiu

La teva paraula preferida?
Tendresa

Un actor / actriu?
Audrey Hepburn

Quin plat t’agrada més?
Els cigrons cuits a casa

Una obra?
‘André i Dorine’

Una pel·lícula?
‘La vida és bella’

Un llibre?
‘Els pilars de la terra’

Una ciutat?
Le Lyaud (Alvèrnia)

Un racó de Castellar?
Carrer de la Sèquia

Un somni?
Poder viure del teatre