Cada mes d'octubre, els antics companys de classe es reuneixen en un restaurant per parlar de les seves vivències
Com ja és tradició, el grup d’exalumnes del col·legi El Casal s’ha tornat a reunir aquest mes d’octubre per celebrar el seu sopar anual de retrobament. Enguany, la trobada va tenir lloc el divendres passat al restaurant La Masia de Sant Feliu del Racó, en un ambient ple de records, rialles i complicitats.
Cada any els antics companys trien un restaurant diferent per compartir aquest vespre tan especial, que serveix per parlar del passat, del present i també del futur, encara que la majoria ja estiguin gaudint de la jubilació, que per edat ja toca. Els assistents formen part de la primera generació d’alumnes d’aquest col·legi castellarenc, que va iniciar la seva activitat al carrer Sala Boadella, a la cruïlla amb el carrer Hospital, on actualment hi ha un bloc de pisos amb locals comercials. L’entrada principal del centre es trobava aproximadament on avui hi ha la gelateria La Jijonenca.
Posteriorment, el col·legi es va ampliar amb el nou edifici del carrer Mestre Ros, el pati del qual donava a l’avinguda Sant Esteve. Des dels seus inicis, El Casal ja va ser una escola mixta, una característica avançada per l’època, en contrast amb altres centres de Castellar dels anys seixanta. Aleshores, molts nens i nenes del municipi també cursaven estudis al col·legi Emili Carles-Tolrà —on els alumnes estaven separats per sexes a banda i banda del carrer Dr. Josep Portabella— o bé al col·legi de les monges del passeig Tolrà, que completava l’oferta educativa local.
Amb el pas dels anys, aquesta colla d’exalumnes ha mantingut viu l’esperit d’aquella etapa compartida i, any rere any, continuen trobant-se fidelment a mitjans d’octubre. Alguns dels companys fins i tot es desplacen des de fora de Catalunya per no perdre l’oportunitat de reviure records i amistats d’una època que els uneix per sempre. “Aquestes trobades no les volem perdre”, asseguren. Una frase que resumeix perfectament l’esperit d’un grup que, més de mig segle després, segueix sent com una gran família.