Cristina Torras: "Hem de perdre la por a parlar de la salut mental"

· Com entres en contacte amb el món de la diversitat funcional?
Fa uns vint anys. Sempre he tingut sensibilitat vers aquesta qüestió. Tenia una tieta afectada per una malaltia de salut mental. A Castellar sempre hi ha hagut molt interès per la salut mental.

· Fins que el 2015 et proposen ser presidenta de Suport Castellar. 
Sí, malgrat que no tinc perfil de presidenta vaig acceptar. En l’àmbit de la salut mental hi ha poca gent que hi dediqui el seu temps lliure. Per començar, perquè encara és un tema força desconegut. Si no tens algú afectat a prop, no et sensibilitzes per aquest tema.

· Quina és la tasca més important que dueu a terme des de l’entitat? 
L’acompanyament i apoderament de les persones que alguna vegada s’han sentit al marge de la societat. El més important és acompanyar-los perquè recuperin aquesta autonomia i s’insereixin amb normalitat a la societat.

· Com s’hi treballa?
A través de diversos programes i serveis com el Club Social, que és el paradigma d’aquest acompanyament i de la possibilitat d’apoderament que es presenta en les persones amb problemes de salut mental. 

· Tot plegat, en el marc de la lluita contra l’estigma.
Sí, però no només adreçada als ulls de qui mira l’afectat, sinó també a les mateixes persones afectades. S’ha de lluitar contra l’autoestigma, els afectats el tenen molt interioritzat. Aquest treball també s’ha de fer amb les famílies i amb els professionals de salut mental. La coordinació entre les entitats, l’àmbit de la salut, tant des del CAP com amb els especialistes als hospitals, i serveis socials, multiplica l’eficàcia de la normalització.

· Per què es produeix l’estigma?
Per desconeixement sobre què és un problema de salut mental. Davant d’una cosa que no coneixem, la rebutgem i ens n’apartem. Si intentem normalitzar-ho, parlar-ne com si parléssim de qualsevol altra cosa, hi guanyarem molt. Aquesta por es produeix perquè des del cinema i també des dels mitjans de comunicació s’han venut moltes idees que no tenen res a veure, que no tenen en compte la problemàtica.

· La visibilització d’aquest col·lectiu a través dels mitjans i la ficció es fa a través d’estereotips?
I tant! De vegades el plantejament del qual parteixen moltes produccions no és correcte, tot es distorsiona. I mira que el tema de la salut mental dona per a molta pel·lícula. 

· Els periodistes de seguida fem servir la paraula ‘boig’ o ‘psicòpata’. No estem prou informats.
Això ens fa patir molt. Sap molt de greu per totes les persones afectades que poden sentir-se identificades, perquè fem passes enrere. Hi ha altres maneres de cridar l’atenció perquè els mitjans tinguin audiència.

· Manca fil directe entre les entitats i els mitjans de comunicació?
Sí, però cada vegada més la Federació de Salut Mental Catalunya s’ha anat posant al servei de tothom. També Obertament, que treballa en l’àmbit de la divulgació i de la lluita contra l’estigma, per visibilitzar i apoderar les persones perquè puguin explicar la seva experiència d’una manera normal. 

· Parlar-ne encara és un tabú?
S’ha de perdre la por a parlar de la salut mental, de construir el teu relat, de demanar ajuda, de consultar, d’anar al psicòleg, de parlar amb algú del teu entorn que et pugui orientar.

· Quina és la situació de la dona?

En el cas de les dones, es produeix una doble discriminació. Com a afectada per una malaltia de salut mental, la dona pateix una sobreprotecció per part del seu entorn que fa que no pugui decidir, per exemple, sobre el seu propi cos. Si ets home això no passa. Com a cuidadores, les dones assumeixen bona part de les tasques del dia a dia.

· Creus que la salut mental és prou present en l’agenda política?
Els polítics han de reconèixer les entitats socials com a aliats i actors de servei públic en l’àmbit de les polítiques socials, i dissenyar conjuntament polítiques de sensibilització ciutadana. També han d’assignar els recursos suficients a les polítiques d’inclusió i a les entitats que hi participen.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Lluitadora 

Un defecte que no pots dominar?
Massa optimista

Una persona que admires?
Tots els voluntaris de Suport Castellar

Quin plat t’agrada més?
Les amanides 

Un animal?
Els ocells

Un llibre?
‘Nosaltres en la nit’, de Haruf Kent 

Una pel·lícula?
‘Un assumpte de família’, de M.Kazoku

Una cançó?
‘Em dones força’, de Sergio Dalma

Una ciutat?
Castellar 

Un racó de Castellar?
Tot el casc antic

Un viatge pendent?
Tornar a Grècia