Carolina Diarte Colomo: "A Dinamarca es prepara l’alumne perquè sigui més eficient"

· Com vas arribar a Dinamarca?
Doncs mira, vaig guanyar una beca del govern japonès, em sembla que això devia ser el 2004. Agafaven una persona de cada país europeu. Vaig anar al Japó per Espanya i el que és el meu marit avui en dia va anar al Japó per Dinamarca.
Ens vam conèixer en aquest viatge.Aleshores vam començar una relació i, al cap de dos anys, vaig venir a viure a Dinamarca perquè les relacions de llarga distància són molt complicades. En aquell moment jo estava fent el doctorat i ell anava encara molt endarrerit amb els estudis. Jo ho tenia més fàcil i a mi sempre m’han atret molt els països i les cultures. Vaig decidir venir jo i provar-ho durant un any. I mira, ja fa uns 18 anys que soc en aquest país.

· Una vegada situada a Dinamarca, com et planteges el teu futur laboral?
Quan vaig arribar a Dinamarca, vaig aconseguir feina donant classes de castellà a adults, però era una feina que no tenia gaire bones condicions. Vaig estar-hi tres anys fins que vaig aconseguir una feina fixa,
que va ser la primera feina meva com a professora d’institut. Havia treballat en una editorial molts anys a Barcelona i publicàvem llibres que els estudiant als instituts japonesos fan servir per estudiar anglès. De fet, quan vaig venir aquí, a Dinamarca, va ser el que vaig intentar, però va ser impossible perquè és un món molt tancat. Aleshores, una persona que vaig conèixer em va suggerir que intentés el món de l’educació. Jo tenia una miqueta d’experiència a Catalunya.
Havia treballat a la FIAC de Sabadell molts anys. Vaig pensar que ho podia intentar. I em van contractar i la veritat és que em va agradar moltíssim.

· I sempre feies classes de llengua anglesa i castellà? 
Sí, des del principi, d’anglès i de castellà. El que passa és que vaig haver de passar per una mena de  curs d’aptitud pedagògica.

· Com és el teu institut, el Rysensteen Gymnasium?
És un institut públic molt antic, del 1881. És una mica diferent dels altres perquè té un perfil molt internacional. El centre té un perfil que es diu GCP, que vol dir Global Citizenship Program. És una mica com educar els alumnes perquè siguin ciutadans del món. I això vol dir que duem a terme un intercanvi. Cada classe té un intercanvi amb un país. Hi ha moltes línies d’estudis diferents. Em sembla que n’hi ha 15. I cada classe que té una línia d’estudis fa un intercanvi amb un país. A més, hi ha assignatures una mica extraordinàries, que no tenen altres instituts públics, que són d’interculturalitat, de coses que tenen a veure amb aquest intercanvi de cultures. I tenen intercanvis amb Uganda, el Canadà, Corea, Argentina, l’Índia, Egipte... Imagina que ets a la classe que ha de viatjar a Egipte. Llavors, el professor de socials fa moltes coses que tinguin a veure amb com estan actualment les coses a Egipte.

· És un institut que dona molt valor a les llengües?  
A tots els instituts públics. Sí, a Dinamarca l’anglès és des del primer any escolar. A Dinamarca l’anglès s’escolta per tot arreu. Quan encens la tele, tot està en versió original, en anglès, perquè no hi ha res subtitulat. Els nens estan molt acostumats a escoltar i a llegir l’anglès. Quan comencen a l’institut tenen molt bon nivell.

· És molt diferent, el nostre sistema d’educació respecte al danès?
Aquí a Dinamarca es prepara l’alumne per... no ho sé, perquè sigui més eficient, perquè sigui més adaptable a la vida, no sé com dir-t’ho. Tot està pensat d’una manera que ja des de molt petits se’ls ensenya a ser molt crítics, a ser molt respectuosos. Se’ls contempla molt més com a persones que estan dintre d’una societat i que en algun moment hauran de desenvolupar un paper.

· Teniu llibres? 
No, no en tenim. Ens hem de preparar nosaltres les classes.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Carinyosa
Un defecte que no pots dominar?
Pensar massa
Una persona que admires?
La meva mare
Quin plat t’agrada més?
Les  ‘migas’ de la meva tieta Luisa
Un color?
Blau
Val la pena visitar Dinamarca per?
Copenhaguen a l’estiu, quan el sol no es pon
Un llibre?
‘Vals’, de Francesc Trabal 
Una sèrie?
‘The Americans’
Un viatge pendent?
El Canadà
Un racó de Castellar?
La placeta al final de carrer Bassetes
Un comiat?
Cuida’t