Dia 5 de març, 4,30 h del matí, ens trobem els 4 Regidors d’ERC Castellar, per tal d’agafar l’AVE, en destí Madrid, en concret al Tribunal Supremo.
Arribem a Madrid, percebem una quantitat enorme de banderes espanyoles als balcons de les cases i edificis, cap bandera de la Comunitat de Madrid, no recordàvem un Madrid tan abanderat, tan espanyol tant patriota, curiós oi?
Arribem al TS cap a les 9 del matí, per entrar a la sessió del #judicidelavergonya, ens demanen el DNI, i ens fan deixar el telèfon mòbil. Entrem i comencem a veure cares conegudes, gent de la premsa, polítics, advocats...
Entrem a la Sala, ostentosa, recarregada, davant l’escenari, estan el jutges amb les seves punyetes, a un costat d’aquest escenari els fiscals, a l’altre els advocats defensors i alguns dels nostres companys/es que han de ser jutjats, al mig hi ha una bancada en la resta de companys, en entrar ens creuem la mirada amb ells, amb un somriure de complicitat i d’ànims, tot impressiona i molt.
S’obre el teló, ja comença la funció, s’obren els micros i crida’n per entrar al primer testimoni el “Sr.” Jose Enrique Millo, per declarar, obvio el contingut de la declaració d’aquesta personeta, per no ferir la sensibilitat de ningú, en nom a la veritat. Tot un festival.
A les 12 hi ha un recés del judici, i no podem abandonar la sala fins que no hagin marxat els nostres 9 companys/es empresonats, només en separa un cordó, podem intercanviar altre cop mirades de complicitat i somriures, es veuen forts.
A les 12,30 h, tornem a entrar a la Sala, es torna a obrir el teló, els actors ja són el seu lloc i continua l’interrogatori amb en Millo, continua el festival. Acaba la representació d’aquesta personeta i es retira.
Al cap d’una estona és crida a declarar a Neus Munté, l’interrogatori és més breu.
A les 14,30 h s’aixeca la sessió, de nou hem d’esperar que surtin els nostres 9 companys/es de la sala, ens torna a separar un cordó, aquest cop si, aquest cop podem fer una abraçada amb l’Oriol, amb Jordi Cuixart, amb en Raül Romeva, tornen a haver-hi mirades i somriures de complicitat amb la resta, fins que arriben els agents de seguretat i ens separen dels nostres companys/es. Veiem amb tristor i indignació com surten per la porta de la platea.
A les 21,25 h surt l’AVE de tornada, mentrestant anem a dinar, donem una volta per Madrid, i tornen cap a casa, amb la sensació d’haver intentat donar escalf i ànims als nostres companys/es, han de saber que no estan sols. #llibertatpresosipresespolitiques #judicidelavergonya
