El vaig conèixer fa molts anys i hi he compartit experiències en diverses entitats. Les viscudes al Grup Il·lusió en són una mostra.
Des del seu lloc a l’empresa del vidre Vilella el Joan no només va contribuir a ajudar a diverses entitats, sinó que també va tenir un paper destacat en esdeveniments com el 50è aniversari del Club d’Escacs Castellar, el centenari de la parròquia de Sant Esteve i en els inicis de la Coral Sant Esteve. Crec sincerament que va ajudar tothom que va adreçar-se a ell amb alguna petició, fos de manera directa o indirecta.
Segurament molts recordarem els passejos del Joan amb la seva estimada esposa, Marta, des de l’avinguda Sant Esteve fins al carrer Sala Boadella. El seu pas tranquil però ferm, i la seva afabilitat en saludar, el feien conegut per tothom.
No exagero en dir que el Joan era una bona persona, un company excel·lent, un amic fidel i un bon veí. La seva absència es farà sentir, especialment en aquests passejos que tant identifiquen la nostra comunitat. Malgrat això, serem molts els que el recordarem com un dels pocs exemplars d’una generació que sembla desaparèixer de la societat castellarenca.
La família perd un puntal, però segur que us continuarà acompanyant des d’allà on sigui amb molt d’orgull envers vosaltres. Marta, Joan, Estel i Enric, heu tingut un marit i un pare excepcional.
