El nacionalisme català està perdent il·lusió i força. Ho veiem amb la poca presència actual dels llaços grocs en edificis, pintades al mobiliari públic i a les solapes. I ara molt erròniament es parla de suprimir “La Santa Espina” al final dels aplecs, ballades i concerts de sardanes. Dos són els motius que ens criden a continuar. Primer perquè precisament el fil argumental de l’obra teatral on està inclosa la sardana “La Santa Espina” es basa en uns presoners catalans a l’exili. D’acord, les presons, de moment (veurem com acaba), no són per l’indult, però l’exili sí que segueix inexorablement. Segon: seria un motiu per pensar suprimir-la si la meitat de la gent assistent a les ballades marxés just abans de tocar-la, però tot al contrari, la gran anella és viva i s’hi suma gent del públic que normalment no balla. En general els polítics cedeixen, afluixen, obliden i mig perdonen, però no vol dir que el poble i en el nostre cas el sardanisme vulgui seguir recordant els fets del setembre i l’octubre del 2017 i les seves fatals conseqüències i per tant no vol ni perdonar, ni oblidar. La rotllana final és viva i “La Santa Espina” n’és el símbol. Per part de molts, si els llaços grocs i “La Santa Espina” cansen o molesten, ens alegrem, vol dir que segueix viu el motiu pel qual es van crear.
