Aquesta setmana, Esquerra Republicana porta al Parlament la proposta de gratuïtat del menjador escolar durant tota l’etapa educativa i la universalització de les activitats extraescolars. Una mesura, al meu entendre, imprescindible.
Les famílies anem ofegades. Si la conciliació és una utopia, l’estalvi ni tan sols forma part del nostre vocabulari. El cost de la criança ha augmentat arreu de l’Estat i arriba gairebé als 800 € mensuals per fill o filla. Els preus del lloguer, la llum o la compra setmanal continuen disparats: omplir un carro per a una família de quatre supera fàcilment els 200 € setmanals. El peix fresc, la fruita de qualitat o els productes ecològics són luxes ocasionals. Tot això és a causa de la inflació general, em direu alguns. I sí, és cert que la vida s’ha encarit per a tothom, però hi ha estudis que demostren que les llars amb menors són les més afectades per la pujada de preus. Aquesta inflació específica de la criança supera entre un 37% i un 51% la inflació general.
El servei de menjador a Catalunya costa 7,54 € al dia (uns 132 € al mes) i les extraescolars ronden els 140 € mensuals per fill. Si a més, no pots adaptar horaris laborals, cal sumar-hi el cost d’una persona cuidadora externa. Afortunats som els que tenim avis i àvies que ens donen un cop de mà (cuidem-los!).
Però les despeses no acaben aquí: la roba, el material escolar, el transport, les sortides familiars, els aniversaris, Nadal... Davant d’aquest increment, cada cop més les famílies optem pel mercat de segona mà. A Castellar, per iniciativa popular, s’han creat grups molt ben organitzats d’intercanvi i compravenda d’aquesta mena de productes. Endevineu quins són els productes estrella? Doncs la roba infantil, els llibres i joguines i altres recursos pedagògics.
El menjador escolar i les activitats extraescolars haurien de ser serveis públics gratuïts i universals, per reduir la pressió econòmica i la burocràcia que recau sobre les famílies. Sense oblidar, però, l’ampliació de permisos, reduir les jornades laborals (recordem-ho especialment al grup de Junts per Catalunya) i l’establiment d’una prestació universal per cada menor a càrrec.
Les famílies no arribem a final de mes. Criar fills i filles no hauria de ser una condemna econòmica; mereixem un futur en què educació i criança siguin drets, no luxes. Després ens preguntem per què hi ha una davallada de la natalitat. Endevineu què responen totes les famílies? La clatellada econòmica impossible d’assumir.
