El nostre gran poeta Joan Arús i Colomer obtingué la Flor Natural el 1926 amb Sonets d’amor, l’Englantina d’Or el 1928 amb Desolació i novament la Flor Natural el 1931 per La mort de Dòrcon en els Jocs Florals de Barcelona. Per haver obtingut aquests tres premis se’l va proclamar mestre en gi saber, títol honorífic restablert l’any 1859. Però els sardanistes també el coneixem per haver posat lletra a la sardana de lluïment de tenora de Josep Baró i Güell Una mirada, estrenada a Girona l’any 1919 i Premi Girona 1924
Joan Arús
Curts:
Tot el poble era a la plaça per dansar,
vells i joves, animats d’un sol delit,
ple de joia, exultadora el pit.
Oh, festa d’amor, sota el dia clar!
Des de terres llunyanes, el record
la reviu encar, i vibra mon cor,
l’última sardana que bella fou per mi!
llavors que tos ulls em van dir:
Si a ma destra volguessis tu venir!
Llargs:
Vaig comprendre prest sa mirada
i prest enllaçàrem, trèmules, les mans,
i amb elles férem la lligada
dels amors no dits abans.
El compàs de la sardana
duia els peus, suaus i pausats,
però un ritme més fort menava
els cors, d’amor tots trasbalsats.
La guerra aprés m’allunyava
la seva imatge, son dolç mirar,
i a Déu demano pel meu retorn
amb la fe sempre avivada
per l’amor d’una mirada
i el plàcid record d’un bell jorn.
