El ple de dimarts no va ser especialment mogut i ric pel que fa a propostes i decisions rellevants. De fet, el ple va cobrar vida només en la seva part deliberativa arran de dues mocions del PSC, clarament oportunistes i electoralistes. Però aquest qualificatiu no les inhabilita pel debat ni en treu importància social. La primera d’elles, la moció sobre el dèficit d’infraestructures i serveis a Castellar del Vallès, va posar en evidència una mancança greu del nostre municipi pel que fa a aquestes infraestructures necessàries i que nosaltres compartim en gran manera. Era d’esperar aquesta reacció del PSC després que en el ple de desembre votés NO a l’arribada del tren a Castellar. De cara a la ciutadania necessitava rectificar el seu error “garrafal” i la moció d’ahir anava en aquest sentit. Sortosament el nostre regidor i director general de transports i comunicacions Oriol Martori els va poder demostrar que si les coses no avancen és per culpa que l’equip de govern, que no ha respost a les moltes peticions del departament per seure i pactar solucions. Però estem convençuts que, superats els condicionants gesticulars de cara a les properes eleccions, es trobarà una solució en breu. ERC no ve a gestionar. Ve a transformar, i això es veurà aviat.
La segona moció era “demanar l’assignació del 25% del pressupost autonòmic a l’atenció primària i la millora de recursos a l’àrea bàsica de salut de Castellar del Vallès”. Ens caldria, però, fer una consideració prèvia abans d’entomar el debat. L’espoli fiscal anual de Catalunya és de 16.000 milions d’euros. Any rere any. Això vol dir, simbòlicament, que cada dia marxa un tren carregat amb més de 40 milions d’euros per tornar completament buit. Doncs bé, només que aquest tren no marxés un sol dia a l’any podríem construir tot un hospital de 50 llits a Castellar. Ja no ens caldria demanar millores per al CAP. El PSC governa l’Estat i podria denunciar-ho i solucionar-ho però tots sabem que això no ho fa ni ho farà mai. Prefereix reclamar més recursos per tot a la Generalitat tot i saber que les seves capacitats recaptatòries són molt escasses.
I d’aquí en deriva una segona consideració, no pas menor. El PSC practica una política de desgast (allò que en castellà en podríem dir de “acoso y derribo”) en tot el relacionat amb la Generalitat. I la Plataforma per una Sanitat Digna hi col·labora ja que, no ho oblidem, alguna de les seves més importants impulsores és molt propera al PSC o, fins i tot, a posicionaments de dreta extrema. Cosa que no vol dir que els signants i la immensa majoria dels ciutadans vinculats a la plataforma no actuïn de bona fe i amb honestedat. Però és una obvietat que la connivència és molt interessada.
En tot cas, centrant-nos en la moció de salut, cal dir que està bé que els ciutadans presentin les seves demandes i les seves peticions. Que recullin adhesions, que es mobilitzin i que facin tota mena de manifestacions. Que detectin mancances i necessitats. És molt més aconsellable que s’organitzin i participin que no pas que es desentenguin i que no s’impliquin. Fins i tot és positiu que facin propostes d’acord amb la seva visió i coneixement del tema. Però és molt perillós que presentin les seves solucions com les úniques possibles i vàlides. Quan parlem de recursos públics, de problemàtiques complexes i de salut, fan falta arguments molt tècnics i rigorosos per prendre decisions adequades. Nosaltres hi vam donar suport perquè es van acceptar les nostres esmenes, que consistien a demanar informes i estudis competents i rigorosos per tal de poder adoptar les millors decisions. És d’acord amb aquest criteri raonable que les solucions seran adequades, possibles i útils. Poc pràctic seria, per exemple, poder obrir a la nit si no tenim el personal ampli i especialitzat que pugui atendre. També faria falta, segurament, disposar de tot un conjunt de proves i anàlisi per evitar que, finalment, l’usuari hagi d’anar a l’hospital i perdre un temps preciós si és una urgència. D’altra banda, podria ser útil per descongestionar el Taulí. En tot cas, com dic, les decisions han de tenir una base molt tècnica i professional.
