El Partit Nacionalista de Catalunya és un fet, una nova opció política que es presenta amb esperit centrista, com correspon als orígens dels seus fundadors, amb intenció d’aglutinar els desencantats de l’al·lucinació amb què tants es van deixar engrescar aleshores pels seus líders. Aquesta nova opció democràtica acabarà de fraccionar el vot dels catalans, cada dia més desorientats per tanta oferta electoral, si no és que es produeix un efecte d’aproximació d’idees i forces afins. En relació amb el tema, cada vegada comprenc menys que no us indigni a tots plegats la riota d’aquell que, deixant els seus a l’estacada i en mans de la incerta justícia, viu a costa nostra com un destronat reietó mesiànic-mediàtic fora del país, en el seu núvol, desentenent-se de la realitat propera que vivim. Quina nova jugada es guarda l’il·lusionista a la màniga? El pas dels mesos ens ha servit per valorar amb perpectiva el que es va fer, amb la conclusió indubtable que es va viure un esbojarrat episodi de soroll polític molt interessat amb l’objectiu d’exaltar a molts, fent-los perdre el nord. A veure si ens aclarim: per més que us hi entossudiu, uns quants escons no haurien estat suficients per representar com cal el pensament i les necessitats de tots els catalans. També ha servit per reflexionar sobre el tema del procés, deixant pas a una visió més serena de tot plegat, mai al gust de tots. Ara podem reconèixer les exageracions i les manipulacions i s’ha fet evident el fracàs d’uns i d’altres. Ha quedat una estela de fosca discòrdia difícil d’oblidar, i menys veient encara llaços grocs arreu. Suposo que no serà la darrera vegada que em dolgui veure com cordes, filferros, brides o llaços abandonats pels interessats estrangulen, al pas del temps, les branques dels arbres on s’han posat. A la vista del panorama polític d’avui em pregunto: Qui serà ara el que amb seny i civisme tregui els llaços grocs que es van lligar als arbres? Queda seny encara per entendre-ho? Les ferides socials tard o d’hora cicatritzaran, sempre i quan s’hi deixi de furgar.
