Els comptes municipals de 2025 deixen 17 milions d’euros en romanents

La de març va ser una sessió plenària quilomètrica que va allargar els gairebé 20 punts de l’ordre del dia fins a la mitjanit en un fet inèdit en els darrers mandats. La qüestió és que l’equip de govern portava punts importants en l’apartat de gestió com la liquidació del pressupost o modificacions del contracte de neteja i del conveni amb l’Incasòl sobre els pisos de la Playtex, i l’apartat deliberatiu incloïa mitja dotzena de mocions  amb intervencions del públic afegides per parlar de temes candents com la situació d’El Balcó o les mobilitzacions en el camp educatiu.

D’entrada, el regidor d’Economia Rubén Peñalver va donar compte de la liquidació del pressupost de 2025, la seva “fotografia a 31 de desembre de 2025”. El romanent de tresoreria va quedar en 17,7 milions dels quals ja hi ha compromesos 7 milions per a projectes en marxa per al 2026. “Si tenim en compte la despesa compromesa, és a dir, aquelles inversions adjudicades a 31 de desembre, però encara en execució, el grau d’execució de les inversions seria del 73,7%”, va detallar. Segons Peñalver, el consistori gaudeix d’una “bona salut financera” i compleix amb escreix tots els càlculs fiscals que marca l’Estat.  Per exemple, el deute viu a 31 de desembre del 2025 era de 3,4 milions, el que representa un 10,2% sobre els ingressos corrents, molt per sota del màxim legal permès per la llei (110%). La portaveu d’ERC, el principal grup de l’oposició, Dolors Ruiz va  donar un toc d’atenció pels 200.000 euros que s’han pagat en factures amb informes contraris des d’Intervenció. “Això no és un detall, és un símptoma d’una dinàmica de gastar primer i regularitzar després”. Ruiz també va recordar que han quedat molts diners al calaix: “El problema és que no som capaços d’executar el pressupost més enllà dels grans projectes”, va dir tot citant exemples en temes de manteniment o de serveis socials. Joan Juni (Junts) va dir que “la situació econòmica municipal està sanejada, amb un romanent alt, un endeutament baix i amb un període de pagament a proveïdors correcte”. No obstant això, també va assenyalar la dificultat “d’ajustar el pressupost al ritme real de les execucions que ha quedat al voltant del 70%”. Juni també va criticar el fet que les subvencions a les entitats no s’han resolt fins al desembre. Sobre aquesta darrera qüestió, l’alcaldessa Yolanda Rivera va admetre que “hi ha camí per millorar quant a la gestió de les subvencions”.

L’equip de govern també va portar a aprovació un tema cabdal en la gestió municipal: millores en el contracte de neteja. En concret, segons va detallar el regidor d’Espai Públic, Pepe Leiva,  “s’augmenten les freqüències de la neteja dels contenidors que ja tenen una antiguitat propera als 10 anys i que s’hauran de substituir en el pròxim contracte” fet que suposarà un augment del cost del contracte en 4.300 euros mensuals. A més, s’implanta el servei de neteja amb aiguabatre que millora la neteja de carrers amb un sistema que arrossega i dissol la brutícia adherida al paviment. Per part de l’oposició, Ruiz (ERC) va dir que  la necessitat de millora del servei “no és cap cosa nova i fa temps que no respon a les necessitats actuals”. Com ja ha reiterat en altres plens, la portaveu republicana va dir que ja toca establir un nou model de gestió de residus i neteja viària. “La segona pròrroga acaba al juny. Què passarà l’1 de juliol?”, va preguntar a l’equip de govern que, en aquests moments, segons Pepe Leiva, està redactant les pliques del que serà el nou contracte d’un servei que no es renova des de 2014.

L’apartat de gestió també va tractar dos projectes que es troben ja en obres: la urbanització de la Playtex i la construcció de la nova piscina a la zona de Colobrers. En el primer cas, el regidor d’Urbanisme Joan Creus va informar que l’Ajuntament renova el conveni amb l’Incasòl que preveu construir 90 pisos de lloguer assequible. “El conveni actualitza els preus i d’aquesta manera tindrem tota la garantia que es farà realitat”, va dir Creus. De fet, l’Ajuntament ja s’està encarregant de la urbanització del solar que acollirà els pisos que haurà d’aixecar l’Incasòl. D’altra banda, Creus també va informar que durant les obres que s’estan fent de la piscina, s’ha de fer front a un augment del cost total en 112.000 euros, “un increment del 7% i dins dels límits legals establerts”.
Finalment, en l’apartat de gestió també es va aprovar  continuar adherits al servei d’ajuda a domicili (SAD) que porta a terme el Consell Comarcal i diverses modificacions puntuals del POUM “de caràcter tècnic”, segons va dir Joan Creus. En aquest darrer tema, el regidor d’ERC Txema Navarro va discrepar perquè, segons va dir, “el conjunt d’ajustos tècnics i modificacions també acaben configurant un model de poble que està perdent comerç de proximitat i afavorint les grans superfícies”. 

El Balcó de Sant Llorenç
En part, el ple de març va esdevenir una mena de continuació al també llarguíssim ple de febrer perquè es va tornar a tractar la qüestió de les millores en matèria de via pública per a la urbanització d’El Balcó de Sant Llorenç, principal damnificada de les greus ventades que es va produir a mitjan febrer. En aquesta ocasió, els veïns presents, a banda d’exhibir pancartes amb reclamacions, van intervenir en el debat gràcies a la moció presentada per ERC sobre aquesta qüestió. En primer lloc, ho va fer Mikel-Lander Zabala, en representació de l’Associació de Veïns El Balcó, el qual ja havia intervingut al ple en diverses ocasions en el mandat passat. Segons va dir, la principal preocupació veïnal és “la falta de seguretat després de l’episodi de les ventades” i va recordar la necessitat de millorar  “les franges de protecció, una guerra que tenim des de fa molt de temps”.  Zabala va demanar als polítics locals que “pugin al Balcó i escoltin els veïns i ens tinguin en consideració”. També va parlar per part de l’Associació de Propietaris d’El Balcó Esther Górriz Morales. La representant veïnal va llistar tota una sèrie de mancances cròniques a aquesta urbanització de Castellar producte de “l’abandonament històric de serveis i infraestructures”. Va citar “el manteniment insuficient, la problemàtica amb les xarxes elèctriques i les comunicacions”.   

Per part dels republicans, la seva regidora Susan Galí va detallar el contingut de la moció que demanava un estudi tècnic i un Pla d’Actuació Municipal que aspirava a aconseguir “un compromís ferm d’inversió que  és el que realment necessita El Balcó”.  Per part de l’equip de goverrn, el regidor d’Urbanitzacions Pepe Leiva, va informar que el govern votaria a favor, tot i acusar ERC “d’oportunisme polític”. També va recordar que des de fa temps “es treballa amb veïns i associacions per establir millores” i va posar com a exemple que el pressupost d’aquest 2026 inclou 1,3 milions per asfaltatges i voreres a les urbanitzacions amb actuacions a El Balcó com l’obra integral que es farà al carrer del Cim, el que es pot considerar una de les vies principals de la urbanització.  Lluís López, de Junts, va dir que fa temps que són conscients de la situació i que la moció “no ens caldria” per la quantitat de “mancances detectades des de fa temps en transport, energia, manteniment de la via pública, neteja i gestió de residus”. Per part de la CUP, Marga Oncins, va dir que “és una realitat que viu el Balcó des de fa massa anys” i que “ja no calen més promeses, els veïns necessiten actuacions immediates”. Finalment, Miki Vilanova d’Ara Toca va assenyalar que El Balcó “és un lloc privilegiat per viure-hi, però té mancances que cal resoldre tot i que la política pot anar lenta malgrat la urgència dels temes”.

^{Intervenció de la portaveu de l'Associació de Propietaris d'El Balcó en el ple de març}

També va haver-hi acord en les  dues mocions de Junts. La primera per demanar una actuació de millora urgent de la B-124 que presenta trams en mal estat i cal “demanar-ho a l’administració titular, la Generalitat”, va defensar Joan Juni. La resta de grups va coincidir que el tram entre Castellar i Sabadell de la B-124 és un dels temes més problemàtics que té el municipi. La segona moció demanava la construcció “d’una residència pública” vist l’envelliment de la població i el fet que “no tenir cap residència 100% pública”, va argumentar Juni. “Tenim 6.500 persones de més de 60 anys i necessitem entre 260 i 325 palces estructurals”, va argumentar el portaveu juntaire.

Segurament, el debat més intens va tenir lloc al final del maratonià ple, en la lectura i aprovació de les dues mocions relatives a temes educatius i presentades per Som de Castellar-PSC. Primerament, es va aprovar una proposta que dona suport a la difusió de la ILP per a la millora de l’educació infantil 0-3 anys. En aquest punt va intervenir la representant de la comunitat educativa de l’escola Bressol El Coral Lourdes Pérez, qui va assegurar que “l’equip de govern no havia donat facilitats per promoure la recollida de signatures en favor de la ILP”. També va assenyalar diverses mancances a El Coral i va dir que les professionals de l’ensenyament 0 a 3 “ens sentim les menys valorades”. ERC es va afegir a les crítiques i Susan Galí va dir que “aquesta moció del PSC és profundament contradictòria perquè han desaprofitat moltes oportunitats d’avançar en la remunicipalització de les escoles bressol”. 

Intervfenció de la representant de la comunitat educativa d’El Coral en el ple de març

La moció final del govern per donar suport a les mobilitzacions del sector educatiu dels darrers mesos va molestar especialment ERC i la CUP. Els republicans , en paraules de Galí, van titllar “d’incoherent per no dir vergonyosa” la moció perquè dona suport a les mobilitzacions i obvia la responsabilitat del seu partit a la Generalitat. Marga Oncins (CUP) també va dir a l’equip de govern que la moció no era creïble i sí “cínica” perquè volia donar suport a unes mobilitzacions que demanaven la dimissió de la cúpula del departament d’Educació on ara hi és l’exalcalde de Castellar, Ignasi Giménez, com a secretari de Millora Educativa. Per part del govern, la regidora d’Educació Anna Riera va replicar que “la moció vol donar suport a la comunitat educativa i és sorprenent que alguns grups li vulguin donar la volta quan és una proposta que no va contra ningú, va a favor de l’escola pública”.

Cal afegir que a banda d’aquesta moció, la CUP havia presentat una altra sobre la qüestió, però la Secretaria la va desestimar en haver-se presentat primer la de Som de Castellar-PSC. En aquest sentit, Marga Oncins va fer un prec perquè el ROM marqui clarament quan unes mocions es poden presentar o no perquè en aquest cas, segons la regidora de la CUP, la seva moció era “ben diferent a la que presentava l’equip de govern”.