any passat va fer 100 anys que l’alcalde d’aleshores, Ramon Alguer, i el mossèn responsable de la parròquia, Ramón Sanahuja, iniciaven una activitat associada a una obra social benèfica amb un servei d’assistència domiciliària als malalts.
I d’aquí a 5 anys, el 2028, també farà 100 anys de la construcció de l’edifici actual entre els carrers Hospital i Mestre Ros. El nou projecte, formulat pel Dr. Amadeu Casanovas, no només incloïa assistència als malalts, sinó que també contemplava servei per avis i nens petits. Tenia un caràcter benèfic amb personalitat jurídica pròpia. L’Obra Social Benèfica naixia, legalment, el gener del 1928. Però un aspecte tan important com aquest anava acompanyat d’una altra consideració tan o més important: el projecte partia de la voluntat popular, ja que es va fer una subscripció pública, en què es va mostrar el compromís i la implicació del poble de Castellar perquè existís l’Obra Social Benèfica. El 1958, amb motiu d’una ampliació, hi va haver una segona subscripció popular.
Aquest inici tan popular i antic fa que els castellarencs actuals ens sentim cofois d’una iniciativa que va néixer amb un fort propòsit de solidaritat. Si aquells propòsits eren necessaris aleshores ara ho són molt més, ja que l’envelliment és cada cop més extens i les atencions que han de rebre la gent gran són cada vegada més intenses, especialitzades i de més llarga durada. Per aquest motiu, reivindicar ara i aquí que l’Obra Social Benèfica no està sustentada per un ideal romàntic o un cofoisme basat en els seus orígens sinó en el fet que la nostra societat necessita, ara més que mai, aquests tipus de serveis i extreure’n la màxima eficàcia possible.
L’Obra Social Benèfica no és una institució pública però té una funció pública. Tampoc és completament privada, ja que en el seu principal òrgan de govern compta amb representants públics. Aquesta complexa situació legal fa que costi molt desvincular, institucionalment, la gestió privada de la pública.
La primera conseqüència d’aquest plantejament són les moltes crisis que l’Obra han patit al llarg dels anys. Però per no anar gaire endarrere només considerem els darrers 15 anys. Les ajudes de l’administració local han estat constants però no han evitat successives crisis econòmiques. L’any 2010 l’Ajuntament va aportar 260.000 €. En els anys 2014 i 2015 es van aportar 415.000 € i 230.000 € respectivament. L’any 2020 van ser més de 595.000 €. La resta d’anys és manté la gens menyspreable quantitat de 190.000 €. Xifres molt respectables mantingudes durant anys i anys. S’han explicat molts motius per a cada una d’aquestes crisis: La Generalitat no ha incrementat com caldria l’aportació que requeria el cost de la vida, les donacions han caigut, la crisi sanitària de la pandèmia... I segurament totes són certes i expliquen una part de les situacions viscudes però, amb tota seguretat, no les justifiquen plenament totes.
De fet en el ple de novembre del 2020, en què es va aprovar l’aportació extra de 400.000 €, se’ns va dir que s’havia treballat en un pla de viabilitat. El març del 2023 sabem que no era un pla de viabilitat sinó només un pla de contingència per superar una situació puntual desesperada.
I, finalment, tota aquesta aportació econòmica no ha resolt el problema de futur de la institució ni ha permès uns preus molt més assequibles que la competència estrictament privada. És una evidència que cal estudiar amb criteris d’expertesa i professionalitat per determinar quin és el model que podem sostenir i volem mantenir per a una bona qualitat del servei.
La primera anàlisi a fer, des de la percepció i la lògica, ens hauria de fer qüestionar si un edifici inaugurat fa 95 anys i ampliat en fa més de 60 pot donar un servei modern, àgil i sostenible tenint en compte que les normatives, els serveis i la funcionalitat han canviat enormement. ERC sempre hem votat a favor de les aportacions proposades que calgui per tal de facilitar la continuïtat de l’Obra Social Benèfica i previsiblement ho continuarem fem en el futur. El que repetim incansablement des de fa molts anys és que cal fer un estudi que aporti informació sobre quins plantejaments cal fer en les infraestructures, les instal·lacions i la gestió per tal d’assegurar-ne la competitivitat, la qualitat i la sostenibilitat. No ens sap greu invertir-hi diners si això ens ha de conduir a uns serveis més assequibles i de més qualitat. Però costarien molt de justificar aquestes aportacions econòmiques anuals si un futur estudi complet demostrés que l’actual ubicació no permetrà mai que el nostre “Hospital” sigui sostenible. Proposem, i insistim, fer uns pactes polítics que vagin més enllà d’un mandat i de qui governi l’Ajuntament en els propers anys. En aquest cas no serà mai bo per a l’usuari que uns i altres ens discutim sobre com hem d’actuar en una institució tan emblemàtica i important com l’Obra Social Benèfica.
