Ja fa més de nou mesos del primer cas diagnosticat de SARS-COV2 a la ciutat de Wuhan (Xina). Des de llavors fins ara, el virus ha infectat 29 milions de persones al món i més de 925.000 han perdut la vida. Espanya lidera el nombre de casos a Europa i es troba per sobre dels 565.000, amb gairebé 30.000 morts. Malgrat totes aquestes dades xocants i esgarrifoses, en els últims mesos s’ha enfortit el moviment negacionista sobre l’existència de la Covid-19 i, dins d’aquest mateix grup, també s’ha alçat una campanya antivacunes. Sortosament, es tracta d’un col·lectiu de persones minoritari, però que cada cop està agafant més embranzida i està arribant a moltes capes de la població. Això és en part per culpa de personatges públics, com ara el cantant Miguel Bosé, que s’han posicionat a favor d’aquest moviment i han fet una crida general a la població a seguir els seus passos. Tenim l’exemple de l’última manifestació antimascareta a Madrid, que va aglutinar unes 2.500 persones convocades per Bosé (que finalment no va assistir-hi) i altres negacionistes.
D’altra banda, és important remarcar que aquest moviment negacionista no és nou, ni de bon tros. A l’inici de la pandèmia, polítics com Donald Trump (Estats Units) i Boris Johnson (Regne Unit) van adoptar una postura escèptica, però van haver d’acceptar l’existència del coronavirus al veure amb quina virulència afectava els seus respectius països, que curiosament lideraven la llista de regions amb més contagis. De fet, els Estats Units segueix sent el país amb més casos diagnosticats de Covid-19 del món. Dit això, durant el virus de la grip espanyola de l’any 1918 també va existir un moviment negacionista semblant al d’avui dia, segons explica l’historiador Jesús Hernández. Tornem a l’ordre del dia del coronavirus. Tot i que molts països han superat el primer confinament massiu (alguns encara estan en aquesta fase, com ara l’Índia), la gran majoria pateixen per un possible segon rebrot que obligui a un segon confinament que acabi d’ensorrar les economies de les regions. El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, va assegurar que la possibilitat d’un segon confinament seria l’última opció per la qual apostaria el seu Govern, però que no es podia descartar si la situació es descontrolés. De fet, ja hi ha un país que ha decretat un segon confinament per l’augment descontrolat de casos positius, Israel.
Mentrestant, els negacionistes creuen que els confinaments vulneren les llibertats individuals de les persones. Segons considera Marcelino Madrigal, informàtic que fa anys que estudia aquests moviments a les xarxes socials, els negacionistes són una barreja de grups supremacistes, antisistema, seguidors de pseudociències i de moviments alternatius. De fet, Madrigal remarca que l’únic objectiu d’aquests grups és propagar teories de la conspiració i campanyes de desprestigi i atac als governs, als científics i a les institucions sanitàries a costa del coronavirus. És per això que, des del meu punt de vista, no hem de donar validesa a cap dels arguments dels negacionistes, ja que tots ells tenen interessos polítics o econòmics. No es poden negar, de cap manera, les dades sobre contagis i morts per coronavirus i tampoc es poden negar possibles vacunes o cures. De fet, de moment, només hi ha una vacuna que ha superat totes les fases d’assajos i que ja està llesta per la població, a l’espera de la vacuna de la Universitat d’Oxford. Es tracta d’una vacuna feta a Rússia, anomenada Sputnik V. Va començar amb mal peu, ja que va generar moltes desavinences entre la comunitat científica.
Tanmateix, segons la prestigiosa revista científica The Lancet, aquesta vacuna sembla que és eficaç i segura. Cal especificar que habitualment se sol tardar entre 5 i 10 anys per trobar una vacuna eficaç i segura, segons Seth Berkely, director de l’Aliança per Vacunes i Immunització. Per tant, s’han superat totes les expectatives possibles. Dit això, entre tots hem d’evitar que els negacionistes guanyin terreny. Hi ha moltes vides en joc.
