11/10/2019 Opinió
Música en Femení
Núria Raspall

En aquests dies d’incertesa en què vivim, us proposo un parèntesi: 21 d’octubre, Palau de la Música, 20.30 hores, concert per a piano i orquestra en homenatge a Clara Schumann en el 200è aniversari del seu naixement i amb la interpretació de l’Orquestra Simfònica Solidària de Barcelona, en un concert que té la voluntat de reivindicar el paper de la dona en el món simfònic, ja que aquest, el simfònic, és un altre dels “móns” en què les dones no ho han tingut gens fàcil a l’hora de fer-s’hi un lloc.
De fet, segurament coneixereu autors contemporanis de Clara Shumann o Clara Wieck (de soltera), com Mendelssohn, Liszt, Brahms, Chopin o inclús el seu marit, Robert Schumann. 
De fet, si m’ho paro a pensar, jo mateixa, quan de més jove tocava el piano, crec que els vaig interpretar a tots ells, però, que jo recordi, mai, la vaig interpretar a ella. 
Qui era, doncs, aquesta dona tímida i discreta que es transformava damunt l’escenari? Nascuda a Alemanya l’any 1819, va començar a tocar el piano amb quatre anys i amb nou ja composava. Amb onze va debutar com a solista, amb dotze es va presentar a París, davant d’un dels públics més exigents que hi havia a l’època i amb divuit va triomfar a Viena.
Va ser assenyalada com la reina del piano a Europa i va tenir una brillant carrera durant més de seixanta anys que va influir molt positivament en la vida concertista i pianística del segle XIX.
Un segle en què, com ja sabeu, el paper fonamental de la dona en la societat era el de casar-se, formar una família i tenir-ne cura i ella, tot i no renunciar-hi en absolut (va casar-se i va tenir vuit fills), tampoc va voler renunciar a la seva gran passió: la música i la seva activitat concertística. 
En aquells anys, no era estrany que una dona toqués el piano i inclús que fos concertista, però que a més a més fos compositora, editora i professora, ja no era tan habitual, i ella va saber compaginar aquestes dues facetes en una època en què una d’elles no entrava en els paràmetres que la societat havia establert. 
Us deia que aquest serà un concert per a piano i orquestra. 
Doncs bé, la solista que acompanyarà l’Orquestra Simfònica Solidària de Barcelona al piano serà una jove de 26 anys, Isabel Pérez Dobarro, que ha guanyat nombrosos premis en competicions internacionals i que és fundadora de Mujeres en la Música, un projecte que promociona la feina de les dones compositores arreu del món. 
I la directora, com no podia ser d’una altra manera, serà una altra dona, Clàudia Dubé Oranías, mataronina de 26 anys, fundadora de l’Orquestra de Mataró, amb àmplia experiència com a docent i que compta, també, amb diversos reconeixements. 
Crec que és responsabilitat de tots nosaltres donar a conèixer i reconèixer aquestes figures, tant les que ens han precedit en el temps com les que podem gaudir actualment, ja que és necessari seguir evidenciant el talent, l’aportació i la qualitat de les dones en el món musical. No pot ser que durant la temporada 2016-2017 només un 1% de les obres programades per a les orquestres simfòniques en l’àmbit estatal corresponguessin a dones. 
No pot ser que en el curs 2016-2017 només hi hagués un 5% de dones directores d’orquestra quan, en canvi, a les aules, les dones suposen al voltant del 45% de l’alumnat. 
Així que, si us ve de gust recarregar piles, aquest concert solidari pot ser una bona opció. 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris