O tomàquet de penjar, formatge de la Roca del Cor de Can Padró, oli d’oliveres de Castellar o qualsevol producte del sector primari produït a un lloc on arribem amb una caminada des de casa.
Marc Castellnou, cap del cos de bombers especialitzat en l’extinció d’incendis forestals i un referent mundial en la matèria, responia clarament a una entrevistadora de TV3 demanant-li quant temps feia que no menjava cabrit de ramaderia extensiva. Si no es consumeix cabrit, no hi pot haver pastors. Si no hi ha pastors ni pagesos, no es llauren pastures i conreus. I si no es conrea la terra, una massa de vegetació nova, amb el pi blanc com a protagonista, ho envaeix tot i es converteix en una bomba incendiària.
Aquest és el paisatge que hem triat tenir, i en veiem les conseqüències cada estiu: grans incendis forestals, que no són desastres naturals sinó la conseqüència de l’abandonament de camps i conreus.
Afegim-hi les urbanitzacions fruit d’una determinada lògica urbanística del segle passat, però que són allà i demanen una especial atenció i, sobretot, franges perimetrals de seguretat com marca la llei (i que les franges es facin abans, si us plau, que aquest any a Castellar s’han fet especialment tard).
El mercat i el sistema capitalista actual no posen en valor moltes de les coses que estimem, com els boscos, camps i turons que envolten el nostre municipi. Això vol dir que el sector públic, les administracions, hem d’actuar per protegir i promocionar aquests espais perquè siguin sostenibles econòmicament. Promocionar la mongeta del ganxet, per exemple, té un alt valor afegit, perquè tot el sistema de camins de Can Casamada i Can Sant Pere es manté gràcies a l’activitat econòmica que genera aquesta varietat autòctona de mongeta. És a dir, gràcies a la DO de mongeta del ganxet tenim la zona esportiva més gran i usada del municipi i un esplèndid paisatge en mosaic que genera gran quantitat d’esplèndides fotos a Instagram i una excel·lent prevenció d’incendis.
Mantenir calderes de gas a les instal·lacions públiques suposa generar beneficis al règim algerià en el millor dels casos o a l’oligarquia de l’esfera Putin en l’altre. Escalfar aquests espais amb biomassa dels boscos del rodal de Castellar té una inesperada dimensió geopolítica, a banda de promoure l’economia i la millora de la sostenibilitat ambiental.
En la més petita escala, una amanida de tomàquets del Brunet amb oli d’oliveres de Castellar i un tall de carn de xai del ramat de Matadepera o de vedella ecològica de Gallifa amb unes mongetes del ganxet, regat amb un DO Pla de Bages (i, a partir d’aquí, les alternatives veganes i/o sense alcohol que vulguin) són la millor contribució quotidiana per prevenir incendis i mitigar el canvi climàtic.
Bon estiu i que la calor ens sigui lleu, ens retrobem al setembre.
