FAMÍLIA Filla de Cal Meima (l’actual Cal Metge), a la Plaça Vella, coneguts a l’època pel seu republicanisme. Néta del picapedrer Joan Sampere i Homet (l’autor de la font de la Plaça Major), filla de Simó Garròs i Canet (de Moià) i de Rosa Sampere i Torrella. Germà: Jordi. Casada amb Joan Pinyot i Pascual. Mare de Montserrat, Joan, Jordi i d’un albat que s’havia de dir Xavier. Àvia de Marta, Anna, Núria i Maria. Besàvia de Paula, Blai, Guim, Naret i Bruc.
ESTUDIS Fa els estudis primaris a les monges dominiques, al Patronat Tolrà. Primer a pàrvuls amb la germana Concepció, després amb les germanes Josefa i Montserrat. En inaugurar-se durant la República les Escoles Nacionals, passa a estudiar a la secció de noies, on hi havien quatre grups, pàrvuls i quatre graus. Aleshores les mestres eren Maria Rodríguez (primer grau), Mercè Lazo (segon grau) i Paquita Serra (tercer grau). Ella entra a quart grau amb la mestra Carme Julià i Riqué, de qui guarda molts bons records. Al començament de la Guerra Civil del 1936-1939 les monges van desaparèixer i les escoles nacionals es van fer mixtes, nois i noies. Recorda amb pena que durant la guerra a un mestre, Joan Pascual, el van assassinar perquè era d’Estat Català, i que un altre, Joan Cerdó, va morir al front. Un dia hi havia classe, un altre dia no, un mestre venia 15 dies fins que tot va acabar paralitzat fins a l’entrada de les tropes franquistes, els nacionales. A les acaballes de la guerra, sense feina ni perspectives, les escoles no funcionaven, no hi havia menjar, el seu pare Simó l’envia a Moià, on encara hi havia l’avi Narcís, a la casa del Carrer de l’Hospital, a cal Tabola. Hi arriba el dia de Cap d’Any del 1938: a peu de Castellar a Caldes amb un fred enorme, i de Caldes a Moià amb el cotxe de línia, i en torna el maig del mateix any. A Moià aprèn a escriure català amb el professor Joan Estebanell, director de l’arxiu Rafael de Casanova, on feia les classes, casat amb una filla del poble. Durant les classes molt sovint havien d’apagar el llum perquè a Barcelona hi havia bombardeig. De retorn a Castellar, estudià amb la mestra Rosa Solà i Ribas, llicenciada en Filosofia i Lletres, on comença una mena de batxillerat lliure a la torre dels encarregats de can Tolrà, a la carretera de Terrassa. L’any 1940 torna a les monges on estudia comerç. Estudia Teneduria amb l’Emili Valbuena, un home coix i gran que feia de burot a Sabadell, que donava classes de matemàtiques i que vivia al Carrer del Puig de la Creu. Les classes particulars les feien a Cal Meima, al menjador, amb vàries alumnes més del poble. Després ja no segueix més els estudis. Feia deures amb l’avi Joan, que la feia dibuixar i llegir i ajudava els pares i els avis a les feines de casa.
FEINA Acabada la guerra entra a treballar de secretària al Sindicat, a la casa de cal Pau Sastre, al costat de cal Trullàs, a la Carretera de Sentmenat, on l’Enric Puig, casat amb la Ventura Piñot, portava el registre dels nous sindicats. Com que aquell no sabia escriure, un dia parlant amb l’avi Simó aquest li va recomanar la Mercè, que hi anà de grat una bona temporada a portar les fitxes dels afiliats. Això fou quan ella tenia uns 14 o 15 anys. Quan ho deixa la substitueix la Concepció Rius, casada amb en Comellas.
PARRÒQUIA DE SANT ESTEVE De la mà de la Montserrat Roumens Izard (filla de Pere Roumens, director de Cal Pinyot, de qui el pare Simó feia de xofer i assistent) entra a formar part de les aspirants d’Acció Catòlica a l’Esplai de la Parròquia, i té com a companyes, la Mateu, la Maria Teresa Parcerisa i altres. Allà es relacionen amb el grup de nois: el Marra, el Campderròs, el Joan Pinyot, i altres. Al capdavall es casa amb Joan Pinyot i Pascual el 3/4/1948 (aleshores dirigent del Centre de Joves d’Acció Catòlica) a l’Església Parroquial de Castellar del Vallès, a les 10 del matí. Beneí la unió el Rnd. Josep Maria Bardés i Huguet, actuant de testimonis Joan Rabal i Valverde i Josep Marco i Fuster. Foren padrins de l’acte Bonaventura Piñot i Ubàguls i Ramona Piñot i Domènech. Emprengueren viatge de noces a Montserrat, Barcelona i altres capitals. Directora de l’Escola Nocturna Femenina durant molts anys, succeint a la Maria Teresa Girbau de cal Picotí fins a l’any 2000.
Participà activament al Moviment de Colònies a Castellcir, essent cuinera els estius dels anys 1966-1968.
SOCIETAT Com la majoria de dones del seu temps dedicà la seva vida a la família, a tenir cura de la casa, de la cuina i la neteja, i de l’atenció als malalts, els fills i els néts, sempre amb bon humor i disposició fins que les forces li flaquejaren després de la mort del marit. Bona cosidora, fou una reconeguda camisera. D’àmplies inquietuds culturals, participà a tots els moviments parroquials i fou membre fundadora de l’Associació Cultural Cal Meima (22/2/2009).
Dotada d’excel•lent memòria i de conversa precisa explicava amb delectança qualsevol detall de la societat del Castellar del seu temps. Així la recordem i així la recordarem. Gràcies Mercè.
Exèquies el diumenge dia 12 de gener a l’església parroquial de Sant Esteve a la missa de 12
