La manca de pluja és un factor fonamental però més enllà d’aquest fet tenim mitjans per gestionar els recursos de què disposem, per minvats que siguin. Només cal fer-ho bé.
Sense haver de remuntar-nos a desfetes més reculades en el temps, l’any 2021 les competències en matèria d’aigua dins el Govern passen a mans d’Esquerra Republicana (ERC) al capdavant del Departament d’Acció Climàtica. En aquest traspàs, l’ACA disposava d’un romanent de tresoreria de 500 M€ i inversions planificades i llestes per executar, com l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i la modernització de les plantes potabilitzadores de Cardedeu (40 M€) i Abrera (15 M€). El gener del 2024, dos anys i mig després, les plantes de Cardedeu i Abrera tot just s’han licitat i l’ampliació de l’ITAM Tordera (dessaladora de la Tordera) encara no s’ha iniciat. A més, aquesta última obra rebia inicialment una aportació de Madrid de 220 milions d’euros que finalment ha acabat sent un crèdit que es pagarà amb la tarifa de l’aigua i que Catalunya haurà de tornar a Madrid.
Respecte a l’ampliació de la potabilitzadora del Besòs de 100 a 900 litres per segon, Aragonès va assegurar l’abril del 2023 que estaria en funcionament a finals d’any. Una obra que permetria disposar de més volum d’aigua en només 9 mesos. Ella sola representaria el 16% del consum de l’AMB. Avui encara no ha estat ni tan sols autoritzada formalment pel departament. Amb tota seguretat hauria ajudat a evitat entrar en la situació de crisi actual.
A això se suma la manca de previsió pressupostària per afrontar la sequera quan començava a amenaçar, fet que ha comportat que ajuts i inversions reclamades i demanades pels municipis quedin penjades per manca de liquiditat.
L’abril del 2023, Junts va registrar una proposició de llei de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de la conca fluvial de Catalunya que fou aprovada amb un ampli suport del Parlament Catalunya i amb la qual Junts va posar a sobre la taula una sèrie de solucions per lluitar contra els efectes de la sequera a curt, mitjà i llarg termini, i que han estat desateses. En canvi la mirada està posada en altres alternatives com el transvasament de l’Ebre. La interconnexió de xarxes no és una solució sostenible perquè perjudica les terres de l’Ebre i el sector més afectat per les restriccions de la sequera és la pagesia. És la gota que ha fet vessar el got després d’anys de preus sota cost, excés de burocràcia, plagues, etc. D’aquí les mobilitzacions d’aquesta setmana.
