537  Anda o revienta _617x412
Anda o revienta. || J. MUNDET
11/10/2019 Opinió
La poesia que captiva els joves
Yolanda Gutiérrez, poeta

Si en el mur de la plaça on jugava durant la infantesa hi hagués hagut pintat un vers de Maria Mercè Marçal, Joana Raspall, Joan Brossa o de tants altres, en lloc (o al costat) de la pintada «OTAN NO», potser la poesia hauria arribat abans a la meva vida i, amb ella, les preguntes que, més tard, em va estimular a fer-me. 


Van ser les cançons dels cantautors, quan vaig canviar els jocs compartits a la plaça per la solitud a l’interior de la meva habitació, les que em van guiar cap a la poesia. Fins anys més tard no vaig comprendre que algunes de les lletres dels temes musicals que més m’agradaven eren poemes que, amb l’amabilitat que els atorgaven les melodies, travessaven el meu univers i m’ajudaven a créixer. 
I en dono gràcies, perquè els cercles poètics estaven embolcallats en una aurèola de formalitat acadèmica inaccessible per a mi. 
Més enllà dels poetes rellevants publicats o dels recitals locals a fundacions, biblioteques, centres cívics..., la poesia, per a la gran majoria de consumidors de cultura, continuava sent la gran oblidada, tot i que sempre ha tingut un tentacle reivindicatiu i social, i no acabava d’aconseguir seduir el gran públic. No obstant això, ara, gràcies a les facilitats que ofereix Internet, el sortilegi s’ha acabat. 
Noves veus poètiques estan emergint, escriptors novells que, des de l’habitació de casa seva, llancen els seus versos al món en el lapse que es triga a fer un clic. 


Escriure un poema i pujar-lo a YouTube, Instagram, Facebook, Wattpad, Bloguer o WordPress, forma part d’aquest “nou joc”. I sense que ens adonéssim del que estava passant, va néixer la Poesia Urbana; poemes d’amor, feministes o reivindicatius, escrits per joves que, gràcies a les xarxes socials, connecten des de qualsevol punt de la Terra amb moltes “habitacions”. 


Malgrat la sort de la immediatesa i la visibilitat, aquest nou corrent no està exempt d’inconvenients, ja que, com tot el que emmagatzema Internet, no passa per cap filtre i, malauradament, enmig del soroll de tantes idees, paraules i informació, de vegades es perd la que per a mi és la subtil essència de la poesia, que l’Anna Gual descriu tan bé en aquest poema: «El vent no fa soroll / però tu el sents / quan toca les coses. //Així, el poema». 


El que ningú pot negar és que la Poesia Urbana ha sorgit per quedar-se, el símptoma més clar és que ha captivat els joves, d’això també se n’han adonat els editors que, atrets pels milers de seguidors que acumulen els poetes 2.0 (garantia d’èxit de vendes), aposten per ella.


Atès que ha saltat d’Internet al carrer, podem trobar Poesia Urbana en murs, contenidors d’escombraries, passos de vianants..., també en espais on abans la poesia s’amagava darrere de la música: bars amb micro obert, jam sessions poètiques en què la creativitat compartida no deixa indiferent el públic, o en slams de poesia amb ànima de batalla de rap. 


Hem d’aplaudir la nova generació d’escriptors i lectors de poesia que han trobat la manera de despertar-la de la seva letargia, Alberto Basterrechea, Batania, ja ho va profetitzar fa anys escrivint en un mur: «La poesia ha vuelto y yo no tengo la culpa».

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris