Cerco resposta a una pregunta: què és tenir dignitat? És possible que sigui ser fidel a un mateix i no doblegar-se a les imposicions dels altres, si és que nosaltres jutgem que no són raonables ni justes? És potser no accedir als capricis d’una societat que ens exigeix el que obligatòriament s’espera de nosaltres, o dir no, quan el que és considera assenyat o els “benpensants” ens demanen un sí?
La dignitat sens dubte, és sentir-se i ser una persona lliure de pensament i d’obra i viure com ho decidim fer, sempre, per descomptat, sense fer mal a ningú. La dignitat serà doncs no esperar que ningú ens doni la llibertat, ja que si és que ens la donen serà que prèviament ens l’havien robat.
Ser lliure sense perjudicis ni socials, polítics o religiosos, així entenc la dignitat, sense confondre l’espiritualitat amb la submissió ni la superstició i poder anar amb el cap ben alt per tal de perseguir els nostres legítims objectius, sense deure res a ningú, podent mirar fit a fit a tothom, tot sent solidaris i iguals als altres.
Dignitat és ser ferm a la vegada que flexible i amigable, sols dignament es poden escatir litigis sense trampes, només amb veritats.
Això, entre altres consideracions, entenc jo que és tenir dignitat.
