Jocs de paraules. Titulars semàntics. Enginyeria periodística. “VARbaridad”. “VARapalo”. Victimisme. Vulgaritat. El videoarbitratge s’ha instal·lat en el nostre dia a dia, convertit en l’excusa més barata dels perdedors i en l’argument irrefutable per justificar la crítica davant l’error humà. Una pantalla en què ofegar les penes cada cap de setmana per evadir-se de la realitat i evitar parlar d’actuacions esportives mediocres, evidenciant l’escàs esperit esportiu que desprèn la cultura futbolística a casa nostra.
El VAR ha esdevingut protagonista de portades, tertúlies i debats de sobretaula per sobre de gols, aturades i regats. Una llàstima que entre tots desviem l’enfocament. L’astigmatisme serveix, quan convé, per no parlar de determinades realitats, per molt que sovint hi hagi raons per a la queixa i resulti evident l’errada. En aquest context d’intransigència i polarització, molts mitjans també han d’assumir la seva part de culpa per alimentar la polèmica per sobre del joc i fer de l’anècdota el fil conductor del relat.
L’aplicació de la tecnologia a l’esport és una pràctica indiscutiblement útil. Malgrat que és evident que el videoarbitratge és una eina a polir que de vegades no s’executa de la millor manera, tenir un instrument que jutgi amb precisió si una pilota ha entrat o si el jugador estava en fora de joc és un ingredient positiu per sumar a la recepta. Accions de blanc o negre. Sense matisos. El problema és, en realitat, la concepció que es té de l’aparell. El desconeixement de com i quan s’aplica. L’error de creure en la infal·libilitat del seu ús i treure de l’equació el factor humà. El VAR és un bon recurs, però mai podrà ser una ciència exacta en un joc obert a múltiples interpretacions.
Però no només el futbol ha quedat tacat per una mala gestió de la tecnologia. El bàsquet, un esport més madur i allunyat tradicionalment del fanatisme que destil·len determinats sectors del futbol, també ha caigut a la trampa. Segurament, per la ingerència d’actors externs poc habituats a la pilota taronja. Les equivocades decisions arbitrals a la final de Copa entre el Madrid i el Barça van servir per qüestionar la tecnologia –en aquest cas coneguda com a instant replay. Un cop més, un error humà ocupant desemparat el primer pla. Castigat sense perdó per l’existència d’una pantalleta que sembla donar resposta a tot, utilitzada alhora per amagar el fracàs i la decepció d’una derrota.
L’esport ha de ser un espectacle i la tecnologia una ajuda per a millorar-la. Mai l’única explicació a situacions inherents a qualsevol disciplina. Perquè més enllà de despertar la creativitat literària de molts periodistes, l’arribada del videoarbitratge ha radicalitzat el discurs, aguditzant la intolerància davant l’error. El nou argumentari condiciona els àrbitres, disminueix la justícia i, en definitiva, perjudica l’esport. Després de mig any compartint protagonisme amb els messi i companyia, queda clar que el VAR no acabarà amb la polèmica, però es corre el risc que sí acabi amb el futbol.
