Realitats viscudes: recull de dades històriques i informacions rellevants del que ha passat.
-El 19 de novembre del 1933 es fan les eleccions generals de la Segona República d’Espanya, guanyen les eleccions la coalició de partits de la dreta i en el parlament hi ha representants de 8 partits. Comença el Bienni Negre.
- A partir d’aquesta data es produeix un ambient polític molt crispat, d’enfrontaments constants, que aquí a Catalunya culmina el 6 d’octubre del 1934 amb la proclamació unilateral, per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, de l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Les conseqüències d’aquests fets van ser la declaració de l’estat de guerra, la suspensió de l’Estatut de Catalunya i del govern, i posterior judici i condemna pel Tribunal de Garanties Constitucionals del president i la resta del govern.
- El 16 de febrer del 1936 i l’1 de març del 1936 es van celebrar les terceres eleccions generals de la Segona República espanyola i les van guanyar la coalició de partits d’esquerres del Front Popular, i en el parlament van ser representats tres coalicions polítiques: Front Popular, Front Nacional i Centre i Nacionalistes.
Després de les eleccions, el president de la República espanyola, Aniceto Alcalá Zamora, va indultar tots els condemnats, amb l’expresident Lluís Companys al capdavant, dels afers del 6 d’octubre del 1934.
- El 27 d’octubre del 2017, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va proclamar de forma unilateral la República catalana, i a continuació va procedir a la seva suspensió efectiva. El Tribunal Constitucional, el 31 d’octubre, va suspendre l’Estatut de Catalunya i el govern de la Generalitat, així com totes les lleis il·legals, aprovades pel Parlament, per donar cobertura al referèndum il·legal de l’1 d’octubre 2017, que no va tenir cap tipus de suport internacional, ni per part de cap país membre de l’ONU, ni de cap país de la UE.
- El 14 de febrer del 2021 es van fer les eleccions al Parlament de Catalunya i el PSC va ser el partit amb més vots, en el parlament van aconseguir representació 8 partits.
- El 22 de juny del 2021, el govern de l’Estat espanyol concedeix els indults als condemnats pel judici del procés.
- El 15 de març del 2024 es va aprovar, al parlament d’Espanya, la llei d’amnistia, per a tots els encausats, pels fets del procés, amb una majoria de 178 vots a favor i 172 en contra.
I ara què? Les dades històriques ens aporten uns fets clars, dels nostres inicis el segle IX, de bracet dels reis francs i els comtats de Barcelona, amb un tarannà pactista i acords documentats i respectats entre les parts, mantenint tots els anhels de defensa dels nostres trets diferencials com a poble, cultura, idioma i llibertats individuals.
Amb aquests fets identitaris tan manifests, resulta sorprenent que al llarg dels temps passats s’hagin repetit, almenys dues vegades darrerament, episodis històrics semblants, el 1935 i 2017, prenent decisions unilaterals, lluny del pacte i l’acord, i tot això en unes circumstàncies semblants, amb un ambient de forta confrontació ideològica i de sectarisme partidista polític, que supera sempre el de l’interès general, del bé comú superior.
En tots dos casos l’elecció del pacte i l’acord, hauria pogut portar a situacions molt menys traumàtiques per a la majoria dels ciutadans, però la posició partidista es va imposar.
El 12 de maig del 2024, els ciutadans de Catalunya tornem a disposar d’una nova oportunitat per decidir qui volem que ens governi els propers anys, i en aquesta ocasió tenim moltes més dades i informació sobre els partits que es presenten, les seves idees, formes i maneres de fer política i, a més,disposem dels resultats de les polítiques aplicades en els darrers governs de la Generalitat.
La informació ja la tenim, ara caldrà decidir, amb una reflexió pausada i meditada, què és el que volem, cap a on volem anar, i quin partit o líder és el que millor ens hi pot portar, per tal de resoldre els nostres problemes.
Està clar que la democràcia és el sistema d’organització d’un país menys dolent del que poden disposar, i a més, tenim l’avantatge de poder votar cada 4 anys, i així esmenar possibles errades. Però ara sembla que cal afinar molt per evitar repetir situacions no desitjades per als interessos de la majoria dels ciutadans i del bé comú de Catalunya.
