Aquesta setmana, el diari Ara publicava una notícia preocupant sobre la situació de les renovables a Catalunya. En concret, la notícia recalcava que Catalunya no està aconseguint, ara per ara, atreure inversors decidits a desenvolupar aquí grans projectes de renovables. És per tant, una mala notícia que complica encara més la consecució de l’objectiu marcat per la Generalitat de tenir una Catalunya neutra en carboni per al 2050.
Catalunya ha perdut el lideratge que ostentava anys enrere pel que fa al desplegament de les renovables i ara se situa a la cua d’Espanya. Menys d’un terç de la potència instal·lada a Catalunya és renovable. De fet, del 2009 al 2019 els megawatts d’energia verda instal·lats al nostre país tendeixen a zero. Certament, l’impost al sol, de caire estatal, va fer molt de mal, però les traves burocràtiques de les administracions catalanes també han contribuït a agreujar el problema.
El Govern ja va prendre mesures l’any passat al respecte, derogant el decret 147/2009 per agilitzar el desenvolupament de nous projectes.
Tanmateix, la sobreprotecció del terreny per a ús agrícola per part del Departament d’Agricultura, en zones ermes on no s’hi cultiva res ni s’espera fer-ho, ens està endarrerint en el procés de transició energètica.
La independència de Catalunya serà energètica o no serà. L’aposta per les renovables, a banda que és la via per combatre l’emergència climàtica, ens brinda l’oportunitat d’alliberar-nos de la dependència energètica dels oligopolis i dels interessos geopolítics. Països com Israel, que ha anunciat recentment inversions milionàries per als propers deu anys, tenen molt clar que la inversió en renovables reverteix en beneficis, tant per a la factura energètica nacional com per a l’economia i el mercat laboral del país, a banda de la reducció de l’impacte ambiental.
Les renovables són una oportunitat de futur per al territori, segurament l’última per configurar una economia avançada i sostenible amb prou capacitat per generar l’ocupació suficient per compensar l’èxode de població rural. Cal trobar fórmules que permetin compensar els territoris que contribueixin favorablement a la descarbonització de la nostra societat. El moment és ara, i es requereix la participació constructiva de tothom, empreses, administracions i societat civil, per decidir com implantar renovables i distribuir-les pel territori.
