Aquesta setmana hem vist les manifestacions i els aldarulls que s’han produït arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél. Però Hasél és només la gota que ha fet vessar el got, perquè el cert és que la societat està cansada però els joves, més.
I per què em centro amb els joves? Doncs perquè els participants en aquestes manifestacions són joves, molt joves. Són una generació que sempre ha sentit a parlar de crisi, perquè això ja arrenca de la crisi financera del 2008, que se senten impotents perquè no poden complir les expectatives que s’han generat al seu voltant perquè no troben feina, perquè no es poden independitzar o perquè han de marxar a l’estranger a buscar les oportunitats que aquí no tenen. I tot això, sumat a la pandèmia, a la contínua vulneració de drets civils i llibertats, a les imatges del rei fugat vivint a costa dels ciutadans a Abu Dhabi o als desnonaments que es succeeixen dia rere dia, és un caldo de cultiu que finalment, ha esclatat.
I és que per als joves, incorporar-se al mercat laboral esdevé una missió impossible. L’atur juvenil ha estat un problema estructural a casa nostra, amb xifres habitualment superiors al 30% que ara, amb la pandèmia, s’han incrementat encara més. Precarietat, salaris baixos i contractes porqueria són la norma habitual per a una generació que es veu obligada a retardar la seva incorporació a la vida adulta. Però no només això, sinó que els preus dels lloguers són impossibles de pagar per a tots ells, cosa que fa que hagin de viure a casa els pares fins ben entrada la trentena. Sense anar més lluny, el PSOE ha anunciat que s’oposa a la regulació del preu dels lloguers, incomplint així un acord que van signar per poder formar govern.
I què genera tot això? Frustració, cansament, desafecció i una greu crisi democràtica.
Aquest, podria mirar-se com un problema que ateny exclusivament els joves, però no és així. Tenim una població molt envellida, unes taxes de natalitat molt baixes i una fugida del talent per manca d’oportunitats laborals. Qui ha de contribuir, en aquestes circumstàncies, al sosteniment de l’estat del benestar? Està clar que aquest és un dels grans problemes i reptes que tenim com a societat i que hem de posar en el punt de mira per poder trobar solucions, consensos i possiblement canvis de model, més d’hora que tard.
