Vull felicitar calorosament l’article d’opinió del senyor Ramon Blasi Pujol publicat a L’Actual la setmana del 17 al 23 d’octubre titulat “El que ens està passant ja ha passat”, en què fa una anàlisi brillant sobre la política actual, que repeteix, desgraciadament, els fets que van portar als feixismes de diverses etapes de la humanitat, i especialment les dels segles XX i XXI.
L’autor finalitza l’article dient “Em pregunto què hauran de plorar els nostres fills i nets”. Nosaltres ens hem de preguntar: què podem fer perquè no creixi més aquesta tendència a la intolerància, a la xenofòbia, als radicalismes, a les mentides, tan repetides i tan immunes, que finalment molts creuen que són la veritat?
Com diu el periodista Juan Laborda en un article: “El desvetllament de les idees totalitàries, que alguns creien impossible, és la conseqüència lògica d’aquest sistema de governança anomenat neoliberalisme. La història es repeteix. Avui més que mai és necessari un full de ruta distint que giri full definitivament a aquell imposat des de les elits que, sota l’aparença de llibertat, només amagava el pitjor dels jous, la por, el deute, un nou feudalisme. Potser ingènuament, pensar que hi ha una solució factible és somiar massa, però, com recitava el poeta Carl Sandburg, no passa res a menys que primer ho somiem”.
