Venim de 47 anys viscuts en una democràcia imperfecta, però cal analitzar d’on venim, com estem i a on volem anar, per tal de millorar els actuals nivells de corrupció.
Antonio Robles Egea, en el llibre Todo por la cartera del magistrat Joaquim Bosch, deia que “el franquisme va generar un sistema de clientelisme institucional, ideològic i burocràtic en un règim de partit únic. Podem distingir diferents xarxes: les referents a les elits, les vinculades a l’Administració i les de caràcter polític”. El planter del qual es va nodrir el règim per integrar les elits polítiques va ser l’exèrcit i els grups d’obediència o influència eclesiàstica. L’amiguisme de la democràcia no va sorgir del no-res, va començar a desenvolupar-se en uns òrgans institucionals familiaritzats amb les xarxes clientelars del franquisme.
Les pràctiques de corrupció no es deuen a patrons culturals o fanatismes genètics, sinó a un desenvolupament institucional insuficient. Una institucionalització forta impedeix l’extracció de rendes a través dels instruments propis de la democràcia inclusiva, de la imparcialitat d’una Administració eficient i de la vertebració d’institucions sòlides de contrapesos.
Des del 1800 fins a l’actualitat, la vida democràtica a Espanya està a la cua dels països europeus, amb un 33%, en contrast amb la Gran Bretanya (63%), França (59%), Alemanya (56%) (des del 1861) o Itàlia (45%) (des del 1861).
L’índex Varieties of Democracy, elaborat per la Universitat de Göteborg, situa Espanya en el lloc 13 en l’informe del 2021.
Amb contrast amb les tradicionals concepcions absolutistes, les societats democràtiques més avançades han evolucionat cap a un ampli repartiment de poder a través de contrapesos que evitin els perills d’una concentració excessiva.
Dinamarca, Nova Zelanda, Finlàndia i Suïssa són els països que sempre mostren els nivells més baixos de corrupció en tots els indicadors internacionals. Els sistemes electorals dels tres països europeus són molt proporcionals i disposen de candidatures desbloquejades.
L’exemplaritat enforteix els valors col·lectius perquè implica mostrar conductes que promouen la decència.
Cal, doncs, des del Parlament i les altres institucions governamentals de l’Estat, promoure lleis i mesures preventives contra la corrupció, que haurien d’incorporar accions com:
-Un increment dels controls
-Màxima transparència en la contractació pública
-Aposta decidida cap a una burocràcia més eficient i imparcial
-Construcció d’infraestructures ètiques en totes les institucions públiques
