Tots els pobles tenen les seves fonts. Fonts i fontetes. A la nostra vila, però, en tenim una que per la seva singularitat, la seva mesura i també ja per la seva antiguitat, nosaltres li concediríem el títol de monumental: no cal dir-ho, és la Font de l’extrem de la plaça Major, tocant al carrer del mateix nom. Fa gairebé un centenar d’anys que és allà. Aquest títol se’l mereix, però cal dir-ho, i ho lamentem, la pobra està una mica oblidada. Gairebé ningú se la mira, ni ningú s’asseu als bancs que ella des de fa molt de temps ofereix generosament; ni tan sols els forasters la visiten, no la coneixen, més encara, molts dels habitants nouvinguts a la nostra vila, ni saben que existeix la Font de la Plaça. I és una autèntica llàstima... I també podríem dir una ingratitud que la nostra Font, model de generositat mentre va poder, no es mereix.
Des que nasqué i durant molt de temps els seus quatre brocs rajaren constantment i quina pressió al picar contra la pedra de la pica, produïa un dring joiós, nit i dia. Era una aigua fresca, bona i cristal•lina, desbordant i esplèndida que encomanava vida.
Però com tot, en aquest món, diríem que la nostra font s’ha fet vella; encara que no és aquesta ben bé la veritat ni la causa de la seva tristor; ha hagut de sofrir les conseqüències d’aquesta inevitable crescuda de la nostra vila, tal volta irregular, que ens ha portat a gaudir d’alguns beneficis, però a costa de certs valors tradicionals que s’han anat minvant des de les pròpies arrels.
De moment hem d’acceptar que en el nostre entorn “l’aigua és un bé escàs”. És una evidència que no podem negar però que mai ho hauríem dit. És que som massa? Estem mal repartits? No ho sabem ni ens cal, però ho estem patint, i la nostra Font d’una manera molt espectacular. Arribats a aquest punt ens preguntem si, almenys com a mesura de consolació i d’una evident bona voluntat, fora possible que els quatre magnífics brocs donessin aigua constantment, com abans, encara que calgués posar-hi el trist cartell d’aigua no potable?
Fa poc es va parlar d’una recuperació “qualitativa” del carrer Major, prestigi que la crescuda i la modernitat de la vila li havien restat. Pensem que la Font de la Plaça, ben tractada i ben aprofitada amb imaginació i inventiva podria ser-ne una icona notable, potser concedint-li un cert protagonisme en circumstàncies puntuals festives o commemoratives, etcètera.
No fora per demés que a la Nostra Font hi constés una inscripció, en discreta placa, que digués: “Aquesta Font fou construïda pel picapedrer d’aquest poble Sr. Joan Sanpere, amb blocs de pedra del sector anomenat ‘la Pedrera del Comes’ d’aquest mateix municipi, l’any 1931”.
Ens plau pensar que la Nostra Font és tot un símbol de constància, de fortalesa, de generositat... i també de modèstia i de discreció quan per imperatius impensables ha emmudit i s’ha vist relegada a la indiferència. Pensem que valdria la pena recuperar-la.
No podem ni volem amagar la nostra benevolència envers ella, ni a ningú ha d’estranyar la nostra bona intenció. Nasquérem, com molts, a la mateixa època i com molts en el mateix sector, i els nostres jocs d’infantesa tingueren en ella la millor companya, sempre disposada i acollidora.
