Encara avui, hi ha estereotips de gènere que ens condicionen en molts àmbits, i l’esportiu no és pas una excepció. Encara ressona allò de “blau per als nois, rosa per a les noies” o bé “esports per als nois, saltar corda per a les noies”. Per tant, trencar amb els estereotips és bàsic per aconseguir que totes les persones puguin gaudir de l’esport i de la seva pràctica sense limitacions.
És una realitat que l’esport serveix per millorar la salut, tant la física com l’emocional. És una eina que ens ajuda a canviar d’ànim i, sinó, quantes vegades no heu sortit a córrer, a fer una bona caminada, o a jugar un partit, i heu tornat més animats, cansats i havent ordenat les idees?
Per això és important incorporar la perspectiva de gènere també en l’àmbit esportiu. Sabeu que la perspectiva de gènere és sinònim d’enfocament, visió o mirada de gènere o feminista. I sabreu, també, que això vol dir que no és una cosa exclusiva de les dones ni que es dirigeix únicament a elles, sinó que la perspectiva o mirada de gènere és un element que contribueix a l’enfortiment del model democràtic, en què es reivindiquen unes relacions més justes que beneficiïn tant homes com dones, en tota la seva diversitat. Posicionar-se en aquesta perspectiva de gènere implica analitzar, de manera crítica, les formes en què el sistema social ha delimitat els espais i recursos per a homes i per a dones, condiciona les seves eleccions i jerarquitza, de manera simbòlica –però real–, allò considerat masculí per damunt d’aquells elements considerats femenins.
Així, i amb la voluntat de revertir certes conductes i certs prejudicis, el Govern de la Generalitat ha posat de manifest que, aquesta, ha de ser la legislatura de l’esport femení i, per aquest motiu, està treballant per superar estereotips sexistes, per tal que la igualtat d’oportunitats també sigui una realitat en l’àmbit esportiu i perquè els equips femenins puguin competir en el més alt nivell i en igualtat de condicions amb els masculins. En aquest sentit, fa unes setmanes es van anunciar una sèrie d’ajudes que suposen un salt qualitatiu i quantitatiu molt important de suport al món de l’esport català que ajudaran a fer front a les dificultats i a col·laborar perquè l’esport català continuï excel·lint.
Les dones esportistes comparteixen les mateixes disciplines i el mateix sacrifici que els homes esportistes, però ni els esforços ni tots els seus èxits tenen el mateix valor, ja que entre el reconeixement, les condicions laborals i salarials, i els recursos destinats a elles i a ells hi ha un abisme. Augmentant, doncs, el suport econòmic es pretén guanyar visibilitat, generar referents i corregir desigualtats. I és que com més visible sigui l’esport femení més models a seguir podrà generar i més tabús trencarà.
