Dimarts passat, la nostra companya i regidora, Esther Font, es disposava a marxar cap a la feina ben d’hora al matí quan va trobar-se una família de senglars a la porta de casa seva, a St. Feliu. Els senglars en si no són cap problema ni cap novetat a St. Feliu. El problema rau en la interacció amb els humans. De fet, no és la primera vegada que l’Esther i altres veïns de la zona s’han trobat en aquesta situació.
Tanmateix, la presència de senglars pels carrers de la urbanització és cada vegada més freqüent per la mala conducta d’alguns. Alguns individus, en comptes de dipositar les escombraries dins els contenidors, com s’espera, deixen les bosses a terra i és durant la nit que els senglars s’acosten a tafanejar a la recerca de menjar.
El resultat, l’endemà, és una família de senglars davant de casa i tot de brossa escampada pel carrer, amb els problemes de salut pública que això pot comportar (rates, paneroles, males olors, etc.). Però les afectacions no acaben aquí. El risc es multiplica quan els veïns agafen el cotxe per anar a treballar. Sovint són els mateixos veïns els que han de regular el trànsit per evitar topades amb els animals i vetllar per la seguretat d’uns i altres.
És evident, doncs, que cal prendre accions per evitar aquesta mena de situacions, molestes i perilloses a parts iguals. D’entrada, fent pedagogia perquè la gent segueixi unes pautes de civisme perquè dipositin la brossa com toca, tot fent-los veure que la seva manca d’educació pot desembocar en problemes de salut pública per brutícia i en situacions de risc al volant.
Com ja hem expressat en més d’una ocasió, també seria adient fer una revisió del tipus de contenidor que hi ha en aquests llocs i si s’adapten a les necessitats. Fora bo valorar si la instal•lació d’un altre tipus de contenidor –com els que hi havia abans, que s’obrien de bat a bat per les dues bandes– o fer canvis en les localitzacions dels mateixos incentiva que la gent no deixi bosses d’escombraries fora.
Tot plegat es limita sobretot a una qüestió de civisme, de responsabilitat i de sentit comú. Al final, es tracta que animals i persones puguem conviure sense haver de córrer riscos ni haver de suportar problemes higiènics als nostres carrers.
